Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<89/169>

Vicent Partal

25.10.2010

La responsabilitat d'Obama

La publicació, per Wikileaks, de prop de quatre-cents mil documents sobre la guerra de l'Irac no revela cap secret enorme. Però ensenya els budells d'una guerra cruel en què la tortura, qualsevol forma imaginable d'abús i l'assassinat indiscriminat era el pa de cada dia de l'exèrcit dels Estats Units. No hauria de quedar tot això impune.

Els textos són documents oficials de recomptes d'incidents, relatats pels soldats presents en el lloc. I ens permeten de saber com va ser la mort de 66.081 civils innocents, de 23.984 individus anomenats 'enemics', de 15.196 soldats iraquians i de 3.771 soldats americans.

El resum ràpid diu que durant sis anys cada dia de l'any van morir trenta-un civils innocents en mans de l'exèrcit americà. Que el 60&% per cent dels morts no eren combatents de l'un costat o de l'altre, sinó simples civils. Que la tortura era una pràctica quotidiana de la policia de l'Irac, no solament contra els insurgents, sinó també contra els opositors polítics del president o contra la població en general. I que aquesta pràctica generalitzada de la tortura era sabuda, anotada i consentida pel govern dels Estats Units.

Els fets són greus, molt greus. La guerra ja va ser criticada des del principi amb grans manifestacions i declaracions contràries de molts estats. Els Estats Units van forçar la diplomàcia fins al límit i van envair el país a la recerca del petroli, alhora que entonaven grans declaracions en favor d'una democràcia que no ha estat tal.

Les grans proclames ètiques s'han reduït a no res. Ho vam constatar de seguida, però ara tota aquesta allau de documentació posa en relleu fins a quin extrem els drets humans més elementals eren violats sistemàticament a l'Irac. I això exigeix responsabilitats.

Però és exactament per evitar les responsabilitats de les seues accions exteriors que els Estats Units no reconeix el Tribunal Penal Internacional de l'Haia, erigit per a perseguir el genocidi, els crims de guerra i els crims contra la humanitat. I aquesta és una actuació que els perjudica, encara que els nord-americans no ho vulguen entendre.

Així i tot, se'm fa difícil d'imaginar que Obama no reaccione d'alguna manera. Ell va arribar a la presidència cavalcant sobre l'onada de l'oposició a la guerra i sempre ha defensat que els Estats Units havien de trobar la manera de ser al Tribunal Penal Internacional, bo i salvaguardant els seus interessos nacionals. Ara, a la vista dels documents alliberats per Wikileaks, Obama té una oportunitat d'or de demostrar que no és com George Bush. O una tremenda ocasió de decebre al món.

Mail Obert