Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<86/169>

Vicent Partal

24.12.2010

El dia primer

Artur Mas ja és el president de la Generalitat. Li ha costat molt d'esforç i s'ho ha guanyat ben guanyat. Fa set anys, molts auguraven que CiU s'esmicolaria, però no ha estat així, en bona part gràcies a Artur Mas i a la seua tenacitat. Però des d'ahir tot és diferent. O no tant.

Mas ha estat elegit president gràcies a l'abstenció del partit socialista. No hi ha hagut un pacte de legislatura, però sí unes condicions escrites, algunes de curioses (posem per cas, la de la CCMA). Potser són lògiques, si tenim en compte que el candidat necessitava aquesta abstenció i que, per tant, alguna cosa havia de pagar. Veurem aquests mesos vinents quin serà l'abast de l'abraçada i com de còmode se sent el president.

Perquè, de moment, ahir, el primer dia, els socialistes ja ho van tornar a embullar, com ens tenen acostumats: ací dic blanc i allà faig negre.

El dia després de la gravíssima sentència del Suprem i el mateix dia de la investidura el govern espanyol (socialista) saluda al nou president de la Generalitat enviant als tribunals la llei de consultes. Ja ho sé que no és la llei que volia CiU, però no ho fa pas per aquesta raó. Simplement, se suma al nou esport dels jutjats madrilenys: tirar contra la Generalitat.

Expliquen que Mas va descobrir amargament com n'és, de barrut, el Zapatero en la negociació de l'estatut, i que això l'ha fet immune als cants de sirena de Ferraz. Espere que siga veritat perquè ahir ja li van alegrar el dia.

Mail Obert