Opinió

 

<86/169>

Vicent Partal

21.12.2010

Del projecte al govern

Artur Mas va desgranar ahir la seua proposta de govern. Segurament que no li servirà per a ser president de la Generalitat avui, però sí dijous. Va ser un discurs ben travat i clar, que no defugia les complicacions del moment. I va fer una proposta interessant, amb el concepte de 'transició nacional'. Però el problema és la intransigència del que hauria de ser el seu interlocutor a Espanya. I aquests no en tenen pas prou amb discursos.

És fàcil de dir això que diré, però em fa l'efecte que els set anys passats a l'oposició han fet madurar molt Artur Mas. El seu discurs d'ahir era relaxat, contingut i atent. Atent envers els altres partits de la cambra i atent al passat de la institució. És normal que defensàs el seu programa i, per tant, la seua ideologia, i per això no em varen estranyar els anuncis que anaven més en la línia de reformar allò que ha fet el govern tripartit. Però en cap moment no va voler fer sang, tret, potser, de dues al·lusions menors al president Montilla.

Fa la impressió, tanmateix, que Mas sap on va i com vol arribar-hi. Però no sé si es creu de debò que aconseguirà això que fa unes setmanes era el concert econòmic i que ara ja és un 'pacte fiscal equivalent al concert econòmic'.

Llegint el text del seu discurs no em toca més remei que creure que ell està convençut de poder-ho aconseguir; tan convençut que en fa el punt estel·lar de la seua proposta. Però, sincerament, no sé amb quin interlocutor es pensa que ho farà. És evident que serà quan les coses passen, quan tinga interlocutor o no en tinga, que haurem de jutjar el govern del qual Mas va dibuixar ahir els primers traços. I és cert que, de moment, cal donar-li el benefici del dubte, atès que aquesta proposta figurava en el seu programa i una part molt important del electors va beneir-la amb el seu vot.

Mail Obert