Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<80/169>

Vicent Partal

27.05.2011

No estic content

Ahir van detenir Ratko Mladic, l'home que en nom de Sèrbia va cometre les matances més terribles que Europa hagués viscut des de la Segona Guerra Mundial. Va ser ell l'artífex del setge inhumà contra Sarajevo, ell va ordenar morts i més morts en nom de la puresa ètnica, ell va ser sobretot el criminal responsable de la matança de Sbrenica.

Durant molts anys m'he demanat com reaccionaria el dia que ell o Karadzic foren portats a presó, jutjats i condemnats. De primer, em pensava que me n'alegraria molt. Vaig veure la seua gent, els seus soldats, actuar a Bòsnia i a Croàcia; vaig conèixer de primera mà la seua manera brutal de fer, el seu supremacisme i la seua tirania. I tenia moltes ganes que pagàs finalment pels seus crims, i en tinc.

Però quan ahir un SMS em va avisar que l'havien trobat i que l'engarjolaven en vaig sentir molt poca, d'alegria. Perquè tots sabíem on era i qui el protegia i que la detenció era una pantomima. Tots sabíem que Mladic no podia viure sense el suport serbi, de l'actual Sèrbia també. I les proves que això era així s'acumulaven molt més encara des de fa un any, quan una revista bosniana el va descobrir i va relatar amb pèls i senyals que s'estava i vivia exactament allà on ahir el van detenir. I doncs?

Simplement, això que va passar ahir va ser instrumental. Fred. Sèrbia l'ha venut en canvi d'acostar-se a la Unió Europea. I ho ha fet, teatralment, el mateix dia que la cap de la diplomàcia europea, la peculiar Lady Ashton era a Belgrad. I tanmateix Mladic era un monstre igual ahir que fa un any, igual ahir que en tots aquests setze anys eterns que ha esquivat la justícia perquè l'ajudava el govern que ahir va deixar d'ajudar-lo.

Hi ha qui considera que amb això n'hi ha prou, que ens n'hauríem d'alegrar. Que, si Sèrbia l'ha traït en canvi d'acostar-se a la UE, ens n'hauríem d'alegrar. Però jo no sé què dir. No perquè em faça por Mladic, convertit en un vell, caricatura de qui fou. Sinó perquè em fan por els Mladic que poden circular pel món, i més que enlloc per Sèrbia, i que poden interpretar en una detenció com aquesta que el mal està tan sols en l'oportunitat i no en la immoralitat de creure que qualsevol xiquet de Sbrenica mereixia la mort o que els mercats de Sarajevo eren objectius legítims.

Mail Obert