El finançament o les cendres de l'ideal

Em sembla que era Eugeni d'Ors qui va dir allò que la realitat eren les cendres de l'ideal. La frase és deliberadament pessimista, però té una aplicació molt adequada en política. Amenaçadora. Per exemple, per al govern de la Generalitat la victòria de Zapatero és una alegria, però pot esdevenir un maldecap. Un govern del PP a Madrid hauria estat insuportable, però hauria deixat oberta la porta a explicacions per a tapar mancances. En definitiva podria haver fet el paper que ja sabem.
Però, d'excuses, no n'hi haurà, ara que Zapatero ocupa la Moncloa, després d'haver promès que aprovaria 'qualsevol' estatut que li enviaren des del Parlament de Catalunya. Si passen, posem per cas, dos anys i no hi ha aquest nou estatut o el finançament resta aparcat, no es podran carregar els neulers a ningú. No hi haurà ningú que justifique que la culpa és de l'altre. I per tant, tota la pressió recaurà en el tripartit. Amb el PSC manant a la Generalitat i el PSOE manant a Espanya no pot haver-hi excuses.
És per això que es veu amb preocupació el ball de declaracions a què hem assistit aquests dies sobre el finançament: que si el discutiran aquesta legislatura, que si n'esperaran encara una altra, que si hi haurà un avançament o res. I això que, l'estatut, el volien abans d'un any, amb finançament inclòs al text perquè no es reproduïren velles polèmiques.
Aviat sabrem si l'Ors tenia raó de ser tan pessimista. Dotze mesos passen en un dir Jesús.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet