Quan els emigrants érem nosaltres

Els lectors que segueixen el futbol internacional supose que alguna vegada s'hauran trobat amb la sorpresa de veure en algun reportatge un partit del Barcelona de Guayaquil. Aquest equip equatorià no només es diu Barcelona. Juga de blaugrana i té un escut que no és fàcil distingir del que llueix el Barça.
El Barcelona de Guayaquil és un dels principals equips de futbol de l'Equador i un nom potent a nivell de tot Amèrica. Generalment això fa que ens el mirem amb molt bona cara, amb simpatia. Ja va bé: ara que hem sabut que a Barcelona la principal comunitat d'emigrants ja és l'equatoriana potser val la pena recordar el motiu de tanta casualitat. Que no és cap altre que l'acolliment que els equatorians ens van fer quan els qui emigràvem, allà pels anys vint, érem nosaltres.
El Barcelona de Guayaquil el van fundar un grup de catalans (amb cognoms com Pere, March, Domenech o Castells). Era, obviament, una manera de superar l'enyorança que sempre genera l'emigració. Igual a la que expressen els equatorians avui a Barcelona quan omplen una sala de ball del Paral·lel escoltant Margarita Lugue o es posen a jugar l'equavolei en algunes places de la ciutat.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet