Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<75/169>

Vicent Partal

19.09.2011

Una nova etapa d'Esquerra Republicana

L'elecció del cap de llista d'Esquerra Republicana per a les eleccions espanyoles ha estat un bon senyal, un èxit podríem dir. Al marge de la victòria de Bosch, la manera com els republicans han discutit, han votat i han fet pinya és un indici positiu. Ha estat un debat viu, però elegant. Els vots han estat el reflex d'una sana pluralitat interna i ningú no ha estripat les cartes pel resultat ni ha alçat la veu. És un mèrit que s'han d'apuntar els dos candidats, i que pot repercutir positivament en el conjunt de l'electorat.

Ara, aquest resultat obre una nova etapa. Oriol Junqueras i Alfred Bosch representen un tarannà i una presa de posició política nova dins ERC. Sembla que la prioritat no és pas la gestió diària, sinó accelerar el pas a la independència i la construcció d'una esquerra nacional no sembla que haja de passar per damunt de la construcció de la nació mateixa. No sé cap on portarà aquesta nova etapa ni quin impacte tindrà, però és clar que els republicans sabien que pel camí que anaven la davallada no tenia aturador, i han optat per un canvi de ruta.

No serà fàcil la nova etapa, tanmateix. Les eleccions espanyoles són a quatre dies vista i Esquerra no té assegurada la representació a Madrid. No tenir diputats seria un cop electoral dur que se sumaria a les derrotes contundents de les eleccions catalanes i de les municipals, en què l'electorat va enviar-los un missatge clar de rebuig. El 20-N, doncs, pot ser el tancament d'un cicle o en pot obrir un de nou.

Un cicle nou amb possibilitats importants. Esquerra Republicana pot lluitar ara per refer l'atomitzat espai independentista on abans era majoritària i que ara sembla que hagi tirat cap a Convergència. De moment, tant Junqueras com Bosch han estat molt ben rebuts per tots els grups independentistes, als quals tan fàcil fóra culturalment d'entrebancar tot intent d'unitat. El nou candidat al congrés deia ahir que calia prudència i discreció, i això és ben cert. Ell va demostrar en la consulta de Barcelona una habilitat i una constància que ara li faran molta falta. Tot amb tot, passat el 20-N, l'aposta seriosa ha de ser pel pròxim cicle electoral, en què seria bàsic de comptar amb una CiU clarament independentista i amb un independentisme que sàpiga reagrupar-se i créixer, més enllà de CiU.

Mail Obert