Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<68/169>

Vicent Partal

28.02.2012

Guerra de banderes

Fa uns quants dies uns veïns van retirar, amb tot el respecte, la bandera espanyola de la casa de la vila de Sant Pol. Era un acte polític i reivindicatiu executat sense tensió. La nova delegada del govern espanyol a Catalunya va reaccionar-hi considerant-ho un ultratge i exigint de l'ajuntament la restitució immediata de la bandera. Ahir algú la va cremar i la delegada ha redoblat crits i amenaces. Sembla que anem cap a una guerra de banderes i no entenc per què la vol armar.

Anem a pams. A Sant Pol, com en la immensa majoria de cases de la vila del Principat, la bandera espanyola no hi voleiava pas. Des de fa molts anys ajuntaments de tots els colors polítics, fins i tot amb el PP dins el govern local, opten serenament per no penjar l'espanyola i no passa res. Ningú no la troba a faltar i no hi ha cap mena d'incident en cap sentit.

Tanmateix la nova delegada del govern espanyol a Catalunya s'ha posat entre cella i cella que la seua bandera ha de voleiar en tots els centres oficials i sembla que està diposada a fer què siga per aconseguir-ho. (I dit entre parèntesi: què hem fet per haver de sofrir delegades com aquestes, la de València o la de Barcelona?)

El cas és que la senyora Llanos de Luna no ha tardat gens a exigir de la batllessa de Sant Pol la 'restitució de la bandera nacional' –encara que supose que ella en realitat vol dir l'espanyola, no la nacional. I el cas és que em sembla que, amb això, ja la tenim armada. Potser som a les portes d'una guerra de banderes imprevista per tothom. I si és així, em resulta ben curiós de pensar que, en principi, és ella qui hi té més a perdre i, tanmateix, no ho veu o no ho vol veure.

Diuen que els qui preferim la independència podem confiar en els espanyols i en la seua intransigència. Potser sí...

Mail Obert