Opinió

 

<67/169>

Vicent Partal

30.03.2012

Dubito, ergo cogito

Una de les coses més espectaculars que passen en aquesta crisi, o per culpa de la crisi, és la necessitat que sembla que tinguen alguns polítics de demostrar-se inflexibles. Ser capaç de dialogar, de pactar, d'escoltar l’altre, d'evolucionar i d'adaptar-se sempre s'havia considerat un valor positiu, però ara sembla que el valor positiu siga, justament, de no canviar. De no canviar de pensament, passe què passe.


Una actitud estúpida, en definitiva. Tancar-se a la possibilitat de no tenir raó s’ha demostrat, de cap a cap de la història, completament inútil, a més de tremendament perillós. És famosa, i molt citada, la màxima de Descartes, ‘cogito, ergo sum’ ('pense, per tant sóc'). Però, a mi, sempre m’ha cridat l’atenció que solga citar-se sense referir-se al dubte metòdic que menà Descartes a tal conclusió. Per això podríem reformular la idea dient: si dubte, pense, i únicament si pense, sóc.


Potser el dubte no és moda. Ara, tant el president del govern espanyol com els dels nostres governs farien bé de demanar-se si no hem tocat sostre, si no hem arribat a un punt extrem que no es pot ultrapassar sense que se'n seguesca una trencadissa irreparable. Farien bé de dubtar, simplement. Un exercici que no hauria de ser tan complicat, si han vist què passava en els nostres carrers i quanta gent demanava un altre estil, un altre model.

Mail Obert