Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<67/169>

Vicent Partal

07.03.2012

El PP tira pel dret

Que el Partit Popular ha decidit posar la directa és difícil negar-ho. Coses de les últimes hores? Doncs la guerra per imposar la seua bandera a les cases de la vila, l’atac a les finances de les autonomies o, segons que sembla, la imminent sentència contra la immersió lingüística --impulsada també per ells. Mentre el discurs oficial parla de moderació, la realitat és una ofensiva en tota la regla i contra tot.


Són tres fronts oberts simultàniament en molt poques hores de diferència, amb valors diferents, però coincidents, tots tres, en el mateix punt: marginalitzar l’existència de Catalunya com a nació. Ni nació en els símbols, ni nació en la llengua, ni nació en l’economia. No es pot negar, això no, que el PP siga coherent. Que ho és, i molt. Una altra qüestió és si ho som nosaltres...


Dels tres casos, el més perillós, a parer meu, és el de la llengua. Però el més descarat és, sens dubte, el de les finances ‘autonòmiques’. El mateix president del govern espanyol  que invocava a Brussel·les la ‘sobirania nacional’ per a no complir els objectius de dèficit exigeix ara que els complesquen les ‘comunitats autònomes’. El mateix Rajoy que demana flexibilitat a Merkel i a Sarkozy diu, poques hores després, que serà inflexible amb Mas Colell, Buch i Aguiló. Difícil de trobar una mostra més descarada de cinisme polític.


Que Buch i Aguiló s’apunten a la festa, no em pot sorprendre. Que Mas Colell es limite a abstenir-se ja em sembla més complicat d’explicar. M'imagine que ho fa perquè el president Mas va dir que donava a Rajoy un any de coll i va defensar en públic això que el president espanyol ha fet a Brussel·les. Però, a aquesta mostra de responsabilitat, el PP no hi reacciona pas d'una manera precisament considerada, i la barra amb què es comporta, combinada amb la sentència sobre la immersió i l’obsessió per la bandereta dibuixa un panorama que no crec que siga gens còmode per a CiU.


Però és que ‘ells’ són així: sempre tiren pel dret sense mirar mai el preu...

Mail Obert