Què hem fet per merèixer açò?

Atribueixen a Plató la frase que, fins i tot a Déu, li agraden les facècies. Però no sabria dir si ahir haguera rigut gaire. Allò que jo vaig veure no eren, precisament, rialles. Enlloc. Hi havia la cara desencaixada del conseller Huguet, incapaç d'entendre de què li parlaven: feia tard al ple i li deien que no li calia córrer. A la sala de premsa de dalt del Parlament, allà on les TV i les ràdios agafen el so, se sentia un doll d'expressions irreproduïbles. Diputats i diputades es miraven amb cara de perplexitat. I a mi, si m’hagueren punxat, no m’hauria eixit sang. Era tot una facècia?

Tant d’enrenou solament per a una facècia? Ja ho sé, que el senyor Piqué no parlarà de facècia ni acceptarà que li diguem que ho era. Però, què volen que els diga? Per mi, tot plegat fa so de facècia, de mofa, d’escarn. O potser era el final digne de deu dies de despropòsits, si l’un dolent, l’altre pitjor? Mira que presentar una moció de censura, que ja és absurda de mena, i que, després d’haver-ne espremut fins l’última gota mediàtica, se l'empassen i ens amenacen amb una sessió doble un altre dia...! Què hem fet per merèixer açò?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet