Opinió

 

<61/169>

Vicent Partal

17.06.2012

Què hi ha en joc avui a Grècia?

Un país amb onze milions d'habitants sembla que avui decidirà, gairebé, el futur de la Unió Europea. Les eleccions gregues aixequen una passió i un interès que no és proporcional ni amb la magnitud ni amb el pes específic d’aquell país. Tot i amb això, a Atenes i a tota l’Hèl·lade, hi ha en joc moltes coses avui. No tan solament el futur de l'euro o de la Unió mateixa, sinó una bona part de la qualitat democràtica que els europeus més o menys ens pensàvem que ens era pròpia. Dels grecs depèn, més que no el futur de l'economia, el futur de la democràcia. Paraula grega, per cert.


Molta gent opina que avui al vespre pot ensulsiar-se l'euro o la zona euro. A mi, em sembla una idea enormement exagerada. Cap partit grec no vol deixar l'euro, i encara menys la Unió. I ningú no en pot fer fora els grecs. No descarte alguna representació teatral de gran abast, si guanya Syriza i, sobretot, si es pot formar un govern contrari als pactes de rescat. Però encara és hora que ningú m'explique com la Unió podria desfer-se de Grècia. Tractats en mà, vull dir.


Els grecs han viscut una campanya molt intensa, i des de fora els han pressionats tant com ens puguem imaginar i més. La Unió Europea ha desplegat un arsenal impressionant de falses notícies, mitges veritats, anuncis insinuants i amenaces directes. A bastament perquè àdhuc els grecs més analfabets sàpiguen avui que Europa vol que voten Nova Democràcia. Al sud d'Europa comencem a veure coses ben sorprenents. Itàlia té un primer ministre que ningú no ha votat. Ara volen que Grècia vote al dictat. Ja veurem què passarà.


I haurem d'estar alerta als resultats. Fóra un error de dir que, si Nova Democràcia guanya, serà solament per culpa de la pressió d'Europa i dels mercats. Els grecs tenen el dret de decidir, si volen, que Nova Democràcia els governe, és clar. I en tal cas, haurem d'escrutar les dades en detall per fer-nos una idea de quanta voluntat hi ha hagut i quanta pressió.


Ara, si finalment guanya Syriza, sí que podrem dir, sense por d'errar-la, que la gent ha votat com volia, al marge de totes les interferències. I en tal cas el valor del vot grec serà enorme. Tant com interessant serà la reacció de Brussel·les. Perquè els ciutadans grecs, si això passa, hauran posat sobre la taula un envit democràtic al conjunt de la Unió invocant-ne directament els fonaments. La democràcia té límits o no? I si defensem que té límits, qui té el dret d'imposar-ne i per què?


Aquesta és la gran qüestió que avui Grècia posa en primer terme.

Mail Obert