Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<61/169>

Vicent Partal

19.06.2012

Europa: m’equivoque?

Arran de la publicació, la setmana passada, del meu editorial ‘Nosaltres no som ells’, he rebut una autèntica allau de correus, piulets i comentaris. Com és normal, hi ha opinions per a tots els gustos, però hi ha una crítica que m’ha cridat especialment l’atenció. Aquesta: Europa no és allò que la meua generació somniava, simplement. I encara que, dit així de sec, puga sonar anecdòtica, la veritat és que em sembla una idea sensata que m’obliga a explicar-me i a repensar-ho. Ho faig.


La majoria dels comentaris que m’han arribat en aquesta línia insisteixen en una fractura diguem-ne generacional. Pels qui vam viure la dictadura i vam sofrir la transició, la idea d’Europa va lligada a millora. Crec que és fàcil d’entendre. Però no és únicament això. La unitat europea, recorde haver-ho escrit quan el tractat de Maastricht va entrar en vigor, allunya per sempre més el fantasma de la guerra. Que no és poca cosa després de dues guerres mundials i després de la bogeria nazi. Ara, és prou important això en la situació actual?


Jo encara diria que sí; que, per mi, encara és fonamental tot això. I crear un gran espai de llibertat i democràcia en el conjunt d'Europa. Però he notat en els meus corresponsals que la seua resposta és que no, que no ho és prou. I que ha crescut moltíssim un discurs que qüestiona l’europeisme, que no vol dir exactament que qüestione Europa. Per molta gent, sembla que Europa ja no és bona només pel fet de ser Europa: depèn de què faça.


I això que a estones em preocupa entenc que segurament ho he de veure com un gran pas, com un símptoma notable de normalitat. De normalitat de la idea europea. Perquè passar d'una adhesió romàntica a una discussió pràctica sempre és un bon símptoma. 


De manera que, efectivament, procuraré posaré més l'accent en el fet que aquesta Europa agressiva que fa viure pitjor els seus ciutadans cada setmana que passa no té gaire a veure amb el projecte que, a mi i a tanta gent, em va entusiasmar. Cosa que m'emprenya notablement.

Mail Obert