Concretant l'imaginari col·lectiu

L’historiador anglès Benedict Anderson té un parell de llibres apassionants que defineixen com naix un estat. Explica que la política (l’estat) ve al final de tot. De primer 's’imagina' una nació, forjant allò que ell en diu una 'temporalitat comuna'. Després la construcció mental pot esdevenir política, si una majoria de la població acaba creient que li serà més còmode de viure en aquest nou univers mental que no pas en el vell, ineficaç o incòmode. El treball d’Anderson recalca que, a mesura que van avançant en la concreció de l’imaginari nacional, cap a l’estat, les poblacions rarament se'n desdiuen. Dit planerament: qui s’hi apunta ja no se n’esborra.
Ahir el baròmetre de la Generalitat de Catalunya indicava que un 67% de la població creu que l’àmbit de decisió política final ja no és Espanya, sinó el Principat. El Principat tot sol, solet, per cert. Segurament que cal prendre amb un cert escepticisme aquestes dades, com sol passar amb aquesta mena d’enquestes que donen peu a titulars potents, amb les lectures esbiaixades que tots en fem. Però no podem evitar de pensar que les dades són com són. I que, en conseqüència, potser hauríem de començar a creure'ns-ho també nosaltres.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet