Els tecnicismesi la innocència

Un conegut, i molt qualificat, funcionari de la Generalitat va pegar un bot a la cadira quan va sentir el president Maragall anunciant en l'esperadíssima roda de premsa de dimarts que l'aleshores conseller en cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, passava a ser conseller sense cartera o conseller sense atribucions, que totes dues expressions van ser usades. La raó era ben senzilla: aquest, el de conseller sense cartera, és un càrrec il·legal. Les lleis 12/89 i 13/89, que determinen el funcionament del Consell Executiu, no ho preveuen en cap cas. I d'on no n'hi ha, no en raja. Després, segurament a causa de la seua diligència i a la d'altres, el nomenament del conseller sense cartera va ser reconduït a conseller i prou. Efectivament, el decret de nomenament (151/04) diu, simplement, en l'article 2, «nomenar el senyor Josep-Lluís Carod-Rovira conseller de la Generalitat de Catalunya». I prou. Ni cartera, ni sense cartera ni cap comentari afegit, no fos cas.
Ahir, però, Convergència i Unió es va treure un altre as legalista de la màniga, supose que destinat a menjar encara més la moral als republicans i els seus aliats tripartits: Carod va i resulta que no havia promès el càrrec. Era o no, doncs, conseller? Si no era conseller, què feia allí? El desconcert del president Benach, de la Mesa i dels membres del tripartit va ser majúscul, i ha quedat retratat per les càmeres de televisió. Tinc la impressió, però, que CiU no buscava obstaculitzar el procés. No crec que li interessara, per res. Li venia millor un debat com el que hi va haver ahir. El que sí que em sembla que buscaven els convergents és posar en relleu, una mica més, la poca traça, la poca professionalitat del govern. Reforçar la imatge, bastant instal·lada en la població, que fan les coses de qualsevol manera i sense molt de rigor. Al final, com era d'esperar, es va liquidar l'episodi i la sessió va continuar. Però durant uns minuts va flotar una atmosfera d'opereta bufa realment poc edific
ant.
És una anècdota, o en són dues, és clar. I no ha de tenir una major importància ni més repercussions. Però jo, si estiguera al govern, procuraria tenir més cura de les formes. Ja ho sé que els mobles s'han salvat a corre-cuita i com s'ha pogut. I que, en les circumstàncies rocambolesques de dilluns, definir si Carod era conseller sense cartera, o conseller passavolant, o conseller temporal, era (amb permís) una collonada. Sí, d'acord. Però no era correcte ni digne del govern. El govern no són, només, els consellers. El govern és, molt, els funcionaris que el tenen al cap. I consultar-los, amb tanta discreció com siga recomanable, no és cap mala idea. Si vols evitar que Felip Puig s'hi aboque amb gust; és clar

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet