Nosaltres, els enemics

La societat valenciana va eixir ahir al carrer per exigir la dimissió de la delegada del govern espanyol i del desafortunat cap de policia que va tractar d'enemics els estudiants. La consigna, repetida una vegada i una altra durant la manifestació, fou 'som el poble, no som l'enemic'. Però no ser l'enemic, únic, no vol dir que no siguem enemics.

Perquè ho som. Nosaltres som enemics dels policies que colpegen brutalment emparats en l'anonimat i en la covardia de la seua superioritat bèl·lica. Dels salvatges uniformats que ahir de matinada empaitaven manifestants per pegar-los mentre tornaven en grups petits a casa, com si visquérem en una dictadura bananera i no en una democràcia.

Som enemics també dels qui els donen les ordres. Dels qui disposen de la força pública com d'un exèrcit privat al servei de les seues idees i, molt pitjor que això, al servei de la seua política i dels seus interessos.

I som enemics dels qui donen les ordres als qui donen les ordres. Dels desaprensius que es creuen que la gent no té dret de pensar com vulga, de dir què vulga i de reclamar què vulga. Dels desvergonyits que, després d'haver estafat, furtat i espoliat tot un país, encara ens volen donar lliçons de com es governa la cosa pública.

Som enemics, en definitiva, dels qui es pensen que la democràcia és una paraula buida que emmascara els seus negocis podrits i dels qui opinen que la llibertat és un accident que cal retallar tant com siga possible.

Però ni això no ens converteix en 'l'enemic'.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Som enemics, en definitiva, dels qui es pensen que la democràcia és una paraula buida que emmascara els seus negocis podrits.