Premiats d'Honor

Nosaltres, els catalans, durant segles hem fet de la literatura un mapa del país. Segurament el mapa més sòlid i amb més vocació de permanència que podem presentar al món. El que ens proclama més units i únics. El que matisa i redueix més el pes del particularisme. La literatura, a més, és una pedra sòlida plantada més enllà de la mort: el pas dels anys la fa perdurable, i fa permanent el país, l'entorn, d'on beu i on viu.
Per desgràcia no tenia cap paper a mà per a apuntar-les i no estic segur d'haver captat exactament les paraules, ahir al Palau de la Música, de Joan Francesc Mira. Però asseguraria que, en un moment del seu discurs, va dir alguna cosa com ara que som un país on les lletres i els llibres, i els honors que retem a les lletres i els llibres, tenen un valor singular. Hi estic d'acord. I crec que és molt bo que el país siga així. Hi ha països que honoren guerrers o financers. Honorar escriptors em sembla molt més sensat, presentable i elegant. En tots els casos i en qualsevol circumstància. Fins i tot superant, quan calga, qualsevol discrepància raonable o estètica que puga allunyar-nos de l'equitat.

(PD. Em va posar la pell de gallina veure com el públic assistent a l'acte del Palau de la Música, aquesta vegada sí, es posava espontàniament dempeus mentre na Maria del Mar Bonet entonava 'La Balanguera'. Massa sovint, a Barcelona, havia vist amb perplexitat com s'ignorava el caràcter d'himne, d'himne 'nostre', de la cançó de Joan Alcover i d'Amadeu Vives).

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet