Opinió

 

<50/169>

Vicent Partal

10.01.2013

Barcelona s’escapa del seu mite

Ja ho sé, que només és una enquesta. Ja ho sé, a més, que és feta en un moment especial i que alguna dada sorprèn massa. Ja ho sé, tot això. Però el baròmetre semestral de l'Ajuntament de Barcelona i el sotrac electoral que anuncia no són cap sorpresa. No són cap sorpresa per a qui vulga mirar.


Hi havia un mite, alimentat, que perseverava en la separació entre la capital i el rerepaís. La sociologia més elemental i una certa tradició en els resultats electorals simplifica Barcelona, que és presentada com una ciutat molt poc nacionalista i desmenjada quant a la responsabilitat com a capital del país. La persistent victòria dels socialistes semblava abonar-ho, però tan sols ho semblava. Vist en perspectiva, em fa l’efecte que Barcelona avorria més el pujolisme que no estimava el socialisme; un socialisme, el de Maragall, amb una dosi abundant de catalanitat.


Quan es va anunciar la consulta per la independència a Barcelona molta gent, jo mateix, vam preveure una catàstrofe. El mite deia que seria un fracàs i, convençuts erròniament, no vam saber veure que tot anava canviant a una gran velocitat. Sortosament, els organitzadors no ens van fer cas i van continuar endavant. Aquell fou un dels moments clau per a entendre què passa. Amb un 20% de vot a favor de la independència, Barcelona es va reconèixer de sobte també com la capital de l'independentisme.


Les eleccions posteriors han reflectit tots aquests elements de recuperació espectacular del catalanisme de la ciutat. I amb això el sobiranisme ha sabut fer de Barcelona una plaça forta. Ara el baròmetre municipal anuncia que si les eleccions les fessen avui guanyaria CiU, ERC seria la segona força, ICV la tercera i el PSC la quarta, encalçada per la CUP.


És difícil que la dada corresponent al PP, inferior a la de la CUP, puga ser real. Segurament el PP té una enorme massa de vot ocult que no s'expressa en una enquesta com aquesta. Però fins i tot corregint aquesta dada el resultat seria colpidor. Colpidor per al país. Colpidor per a la ciutat. I colpidor per als partits. Un autèntic terratrèmol, de fet.

Mail Obert