Opinió

 

<44/169>

Vicent Partal

11.04.2013

Guillem. Nosaltres

Han passat vint anys d'aquella nit a Montanejos. Han passat vint anys de les telefonades angoixades que travessaven incrèdules el país de punta a punta, frenètiques: 'Però com pot ser?' Han passat vint anys de dolor punyent, però també de ràbia. Vint anys de denúncia, vint anys d'homenatges constants. Sense Guillem Agulló, el país no és com era. Però vint anys després el país ha assumit que tot ell és Guillem Agulló, un jove esdevingut un mite que segurament no voldria ser, l'heroi involuntari d'un poble, d'una gent que ens neguem a oblidar. Que no tenim dret d'oblidar.


Han passat vint anys i a voltes pense que han passat com passa una vesprada d'hivern. Ahir la casualitat em va regalar de trobar-me els pares del Guillem i poder-los abraçar de nou, amb el més ample dels meus somriures, com fa més de vint anys, abans i tot d'aquella nit terrible, que fem. Com sempre farem. I els vaig veure anar-se'n lentament pels carrers de València amb la mateixa dignitat de sempre, amb el coratge que ens han ensenyat a tanta i tanta gent, amb l'orgull de portar ben alt els cognoms del seu fill.


I he pensat que aquests vint anys que han passat com un bufit no han passat endebades. És cert que el feixisme continua viu als carrers de Burjassot, com sap tan bé el batlle, un home sensat que honora la ciutat de Vicent Andrés Estellés i que ara s'ha trobat portat als tribunals per haver impedit justament que els qui van matar Guillem poguessen escarnir encara la seua memòria amb una paradeta. El feixisme continua viu a València i, doncs, la ignomínia de gentussa que en vint anys no n'ha tingut prou per a deixar de dir mentides, per a deixar d'insultar-nos a tots, ahir encara, i a Guillem primer de tots. Periodistes i polítics repugnants, rates de claveguera, cervells putrefactes que pretenen a sobre donar lliçons.


Això és veritat, però també ho és que vint anys després aquest món va de baixa i finalment ja és arran del precipici. I ja toca, perquè els anem acorralant, tossuts i obsedits, amb vint anys de cançons i manifests, amb vint anys d'assemblees i manifestacions, amb baralles a les corts i defensant els carrers, amb poemes i llibres, amb pintades i piquets, amb vint anys de banderes i aules, de xiquets que aprenen i de grans que denuncien. Amb tota la força que ens dóna el seu nom. I ells ho saben. I tant si ho saben.


A Montanejos, fa vint anys, van voler matar un país, però tan sols van saber matar un jove. Aquell estimat Guillem Agulló que vint anys després som tots i que viu en tots. El símbol d'una terra que no ha deixat mai morir els seus. La bandera del demà.

Mail Obert