Opinió

 

<165/169>

Vicent Partal

30.01.2004

Quan el PSC tasta l'«Egunkarita»


Hi ha moltes reaccions de les darreres hores que causen una certa sorpresa. Una de les més cridaneres és la indignació i l'ofensa en alguns cercles del PSC per la maniobra del Partit Popular i les seues manipulacions mediàtiques, polítiques i judicials. Benvinguts al club, xiquets! La gent que fa mesos que denunciem la deriva autoritària del govern espanyol i la constant retallada de les llibertats civils que està portant a terme, hem trobat molt a faltar el PSC fins ara. En bona part perquè el que és el principal partit de l'oposició a nivell de l'Estat és un calc del govern en temes com la política respecte al País Basc, o la lluita antiterrorista, o, ep!, el tema de l'emigració. Ho diré més suau: en aquestes polítiques, sobretot en les dues primeres, la diferència entre el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol és la que hi ha entre l'espardenya que et poses al peu dret i la que et poses al peu esquerre. I gràcies.
El PSOE, fins ara, s'ha rigut o ha contribuït a criminalitzar els qui han patit primer i abans l'actuació manipuladora i inquisidora del govern espanyol. Ho han fet fins i tot en casos tan flagrants com el cas Egunkaria. Quan milers de ciutadans d'aquest país i del basc denunciaven les manipulacions contra la premsa en euskara, les tortures contra els detinguts i el gravíssim atac a la llibertat d'expressió que representava el tancament del diari, què feia el PSC? Doncs, per exemple, impedir que l'Ajuntament de Barcelona s'hi pronunciés: votant juntets el PSC i el PP, poca broma. Ignore si ara, que són ells els qui ho pateixen, s'adonen d'alguna cosa o si, simplement, els cou haver tastat en la pròpia pell una dosi contundent de l'Egunkarita que sol receptar el PP. Però constate que l'actitud que mostren en públic és diferent a la que han tingut en els altres casos i estic segur que ara comprenen algunes de les frases desesperades de mesos enrere. No van voler qüestionar fins a quin punt la democràcia és un con
cepte buit en les mans d'Aznar. Les mentides, manipulacions, instrumentalitzacions i insinuacions barroeres que ara pateixen ells no es diferencien gens de les que altres han patit abans. Si ho entenen per fi i són capaços de canviar de política, encara haurà valgut la pena passar per aquest tràngol



Mail Obert