Opinió
-
Presoners del discurs del PP
Vicent Partal
19.02.2004
-
Quan els emigrants érem nosaltres
Vicent Partal
18.02.2004
-
Renunciar als doblers
Vicent Partal
17.02.2004
-
Raimon
Vicent Partal
16.02.2004
-
La gran victòria del 15F
Vicent Partal
15.02.2004
-
El model PNB
Vicent Partal
13.02.2004
-
Lluny de la societat
Vicent Partal
05.02.2004
-
Jo, si fos ell, hi aniria
Vicent Partal
04.02.2004
-
Tres crisis per a sis dies
Vicent Partal
01.02.2004
-
Els tecnicismesi la innocència
Vicent Partal
31.01.2004
-
Quan el PSC tasta l'«Egunkarita»
Vicent Partal
30.01.2004
-
Una poma enverinada per a Carod
Vicent Partal
29.01.2004
-
Mussolini tésempre la raó
Vicent Partal
28.01.2004
Vicent Partal
20.07.2012
Rajoy, cap a l'abisme
Rajoy està tot sol. Ben sol al parlament i ben sol al carrer. El dirigent del PP ha oblidat una regla bàsica de la democràcia, que és que el nombre d'escons no ho és tot a l'hora de governar. Ahir la resposta multitudinària dels ciutadans i el fet que al parlament tan sols pogué arrossegar un vot de més li hauria de servir d'avís. Però no en farà cas. Perquè és evident que, per al PP, no hi ha raons: tan solament una cursa boja per a veure quantes coses poden desmuntar i destruir mentre estiguen en el poder.
Al parlament espanyol l'esquerra se'n va anar, literalment; ara, els socialistes, els centristes i la dreta nacionalista, que no se'n van anar, es van plantar. Al carrer el malson fou encara pitjor. No solament per la dimensió de la protesta, sinó també pels sectors socials que s'hi varen congregar, molt més enllà del moviment sindical.
Es pot governar contra tants? Encara més: es pot governar contra tants després d'haver enganyat l'electorat prometent una cosa i fent la contrària? Quants que van votar el PP no n'estan avui ben penedits, a la vista de la prepotència i de la fatxenderia que gasten? A la vista dels seus estúpids aplaudiments? A la vista de les seues desqualificacions potineres?
Ja corren enquestes que indiquen una caiguda abismal dels populars, rectilínia; que ensenyen fins a quin punt Rajoy està ben sol. El pas següent, supose, una vaga general. I, després, l'abisme per a uns polítics que han oblidat la regla més elemental de la democràcia...
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











