Opinió
-
Presoners del discurs del PP
Vicent Partal
19.02.2004
-
Quan els emigrants érem nosaltres
Vicent Partal
18.02.2004
-
Renunciar als doblers
Vicent Partal
17.02.2004
-
Raimon
Vicent Partal
16.02.2004
-
La gran victòria del 15F
Vicent Partal
15.02.2004
-
El model PNB
Vicent Partal
13.02.2004
-
Lluny de la societat
Vicent Partal
05.02.2004
-
Jo, si fos ell, hi aniria
Vicent Partal
04.02.2004
-
Tres crisis per a sis dies
Vicent Partal
01.02.2004
-
Els tecnicismesi la innocència
Vicent Partal
31.01.2004
-
Quan el PSC tasta l'«Egunkarita»
Vicent Partal
30.01.2004
-
Una poma enverinada per a Carod
Vicent Partal
29.01.2004
-
Mussolini tésempre la raó
Vicent Partal
28.01.2004
Vicent Partal
17.05.2011
De manifestacions
Alguns lectors em van demanar ahir com és que en l'editorial parlava de les manifestacions de diumenge de Barcelona, València, Alacant i d'algunes ciutats més, però no de la de dissabte a Barcelona. L'única resposta que tinc és que no ho sé. Dit això, parlem-ne.
D'entrada, em fa l'efecte que els manifestants de dissabte i els de diumenge eren dos públics ben diferents. No sé quants van participar en totes dues, quants van anar a manifestar-se dissabte i també diumenge, però la meua impressió és que no foren gaires. Cosa interessant, perquè indica que, a Barcelona, entre les dues convocatòries sumades, es va mobilitzar molta gent en un cap de setmana, protestant, descontenta, com vulgueu dir-ne. Incòmoda. Però la manifestació de diumenge em va cridar més l'atenció, segurament perquè era menys previsible.
Que els sindicats es mobilitzen i aconseguesquen un ressò notable a base de collar el govern en un punt que és el gran argument de campanya dels partits d'esquerra, no hauria de sorprendre ningú. Per més que siga significatiu i important en termes polítics, pel volum de la manifestació en si, però també per l'absència del PSC o per la crítica directa de CiU. És important, però no sorprenent. En canvi, que una manifestació convocada per Facebook concentre tanta gent sense una organització tradicional al darrere, a mi, em sembla molt més inusual.
I segurament que les dues marxes, tot i respondre a dos espectres socials diferents i a posicions ideològiques també diferents (la de dissabte més clàssica, la de diumenge més en construcció encara), en el fons eren dues expressions d'una mateixa insatisfacció. Que per una via o per una altra resulta molt difícil de defugir, tal com van les coses.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











