Una possible tradició, a La Vanguardia

Fa molts anys, vaig coincidir amb Ibàñez Escofet en uns quants programes de Catalunya Ràdio. Jordi Vendrell tenia el costum d'ajuntar-nos gent diversa a veure què passava. En un d'aquells programes, el vell director va explicar una anècdota sobre els Godó que em va semblar única. Manuel Ibàñez Escofet havia dirigit el TeleExpress fins que el cor li havia dit prou. Abans havia tingut ocasió de defensar-ne un dels periodistes: Manuel Vázquez Montalbán.

Vázquez Montalbán era comunista. I quan l'amo de La Vanguardia se'n va assabentar --parle encara del franquisme-- va cridar Escofet per dir-li que Vázquez havia de deixar d'escriure-hi. Escofet explicava l'escena d'una manera particularment viva. Ell, que havia entès que el comte li ordenava de despatxar-lo, demanava clemència, tot dient que Vázquez ho passaria molt malament. Però la resposta del Godó el va deixar bocabadat: 'He dit que no escriga, no pas que no cobre.'

Encara tinc al cap les rialles de l'Escofet quan explicava aquest final insòlit i sociològicament impagable. Rialles que em retornaren convertides en alguna cosa més agra quan Xavier Montanyà em va explicar que ara --i parle del 2013, no dels primers setanta del segle passat-- La Vanguardia li havia ofert a ell de cobrar aquest dossier que li havien encomanat, però perquè no es publicàs.

Deu ser cosa de la tradició...

(Evidentment, quan Montanyà ens va demanar si publicaríem nosaltres aquest dossier no vam tenir ni un moment de dubte. Per això el teniu ací.)

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet