Elogi del dissident Pastor

No recorde l'última vegada que un diputat desobeí les ordres del seu partit. En uns altres països, en uns altres estats, això passa cada dia, però una de les lloses més feixugues de la transició fou que s'instituïssen uns partits amb tant de poder, i amb uns polítics que en tenen tan poc. Per això l’actitud adoptada ahir al Parlament de les Illes Balears per Antoni Pastor, batlle de Manacor i diputat pel PP, em mereix el més gran respecte.

Cert és que, a sobre, Pastor s'ha desmarcat del seu partit defensant el català, fet que em predisposa encara més en favor seu. No ho negaré pas. I cert és que aquesta actitud seua és la conseqüència final d’un seguit de declaracions i d'avisos que, com tothom ha pogut veure, no eren falsos ni debades. Però, encara que s'haguera desmarcat per una altra qüestió Pastor tindria tot el meu respecte.

El debat ja és molt vell: els diputats han de respondre davant els ciutadans que els voten, o davant els aparells dels partits que els posen en les llistes? Però Pastor, amb el seu gest, ha trencat el tabú i ha pres partit. Ha vist com Mallorca repudiava molt clarament la demència política de Bauzá: amb manifestacions, però també amb matrícules escolars, un referèndum en què milers de ciutadans deixaren clar a l’actual president balear que s’equivocava greument fent servir el català d'eina d’afrontament. I en conseqüència, el diputat Pastor ha votat allò que la consciència li dictava.

Solament puc felicitar-lo, donar-li les gràcies i animar-lo a seguir aquest camí. Des d’on siga --si el PP és tan poc intel·ligent que, damunt, el fa fora del partit.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Solament puc felicitar-lo, donar-li les gràcies i animar-lo a seguir aquest camí.