Nuclears, fi del camí

Avui fa vint-i-cinc anys del desastre de Txornòbil, la pitjor crisi nuclear de la història. Txornòbil és encara un desastre i un perill enorme, però malgrat una lliçó, i un infern, tan terrible, els partidaris de l'energia nuclear semblava que havien reeixit a fer-la oblidar.

Però vint-i-cinc anys després hi ha hagut Fukushima. Com anys abans ja hi havia hagut el desastre de Three Miles Island. Podem discutir si, com diuen els defensors, l'energia nuclear és molt segura en condicions normals. Però no hi ha discussió possible sobre el fet que aquests tres accidents, a Ucraïna, al Japó, als Estats Units, han demostrat que, quan hi ha un accident important, les seqüeles són impossibles d'assumir.

Han passat vint-i-cinc anys i, per desgràcia, hem ensopegat en la mateixa pedra. Però, qui sap? si això que ha passat, que passa ara mateix, a Fukushima, no serà definitiu. Confiem que sí. Perquè, si bé és cert que no podem prescindir de l'energia nuclear d'un dia per altre, també ho és que no ens en podem servir esperant que, d'ací a vint-i-cinc anys o no tants, tinguem un altre accident més greu encara que els que ja hem sofert.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Quan hi ha un accident important, les seqüeles són impossibles d'assumir.