Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<143/169>

Vicent Partal

29.10.2005

Ben-Ami té dret a parlar

La Universitat de València i els Premis Octubre varen viure ahir un dels pitjors vespres de què tenen memòria. Hi havia programada una conferència de Shlomo Ben-Ami i uns centenars de persones, partidàries dels palestins, varen impedir la conferència amb crits i imprecacions desmesurades. Va ser un episodi especialment lamentable. Ben Ami, i qualsevol persona, tenen dret de parlar sempre, en qualsevol moment i a qualsevol país, amb plena llibertat. Però, a més, una sèrie de circumstàncies el fan encara més dolorós. Per exemple, és la primera vegada en la història dels Octubre que un acte és sabotat fins a impedir-ne la realització. I, a sobre, l'agressió s'esdevingué al claustre vell de la Universitat de València.

La Universitat de València, les universitats valencianes, han estat sempre un bastió de la llibertat d'expressió, durament amenaçada pel PP des de fa anys. El claustre del carrer de la Nau, presidit, per cert, per l'estàtua d'un jueu valencià perseguit, ha estat fins ara un refugi de racionalitat i diàleg on tothom ha pogut parlar sempre. Fins ahir. I els Premis Octubre, també fins ahir, havien pogut evitar els boicots que, normalment provinents de sectors ideològics situats als antípodes dels d'ahir, havien provat d'impedir que hi parlara aquest convidat o aquell altre.
Ben-Ami no es mereix, a més, un boicot basat en acusacions fora mida com la de genocidi. La situació a Palestina i Israel és complicada, però tots sabem que té una sola solució: l'existència de dos estats independents compartint, d'una forma o d'una altra, Jerusalem com a capital. Palestina té dret a un estat independent i viable, sí. Però Israel també té drets. Sobretot el dret d'existir i de viure amb seguretat, sense l'amenaça de la violència extremista palestina. Ben Ami, al pas dels anys, ha representat una de les veus moderades que, a l'un costat i a l'altre, poden bastir ponts de diàleg en aquesta solució. És una llàstima que no ho hagen entès els qui, sense gens de respecte a la llibertat d'expressió, varen decidir que ell no tenia dret de parlar a València i cobriren la ciutat amb un tel d'intolerància que no mereix i que, a mi, em causa una profunda vergonya.

Mail Obert