Opinió

 

<143/169>

Vicent Partal

15.09.2005

Quina ONU?

L'ONU reuneix aquests dies a Nova York la més gran concentració de caps d'estat i de govern que mai s'hi haja vist. Des de fa anys l'ONU, nascuda en un context geopolític acabat amb la caiguda del mur de Berlín, cerca la manera de situar-se en un món tan canviant com el que vivim. No és fàcil, però és imprescindible. L'ONU és una institució molt imperfecta, que arrossega un cúmul enorme de polèmiques, però és imprescindible. Sense, el món seria molt més difícil, infinitament més difícil, de gestionar. Per això ja no pot continuar més sense adaptar-se als canvis estructurals que la nova situació política del món reclama.

L'estructura mateixa de l'organització ja en reflecteix ben clarament l'origen. Quin sentit té, per exemple, el Consell de Seguretat, tal com el tenim configurat avui? Quin sentit té que sols tinguen dret de vet els vencedors de la ja antiga Segona Guerra Mundial? Més i tot, quin sentit té el dret de vet mateix?

Vivim un temps en què hi ha veus que proposen una confrontació oberta entre cultures d'arrel religiosa, entre l'islam i la cristiandat, amb què es revifaria la guerra freda, ara amb nous actors. Hi ha qui, com va fer ahir el president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, pretén combatre aquesta tesi amb apel·lacions, molt poc elaborades i ingènues, al diàleg. Com si el diàleg, i no allò que es debat, fóra, tot sol, una solució. No és pas allò que ensenya, precisament, la història de l'ONU. L'ONU s'ha embrutat molt les mans aquests anys per arrencar petites victòries i concessions. De vegades massa realistes, però de vegades molt eficaces. Seria una magnífica notícia, una reforma en profunditat de l'organisme que anivellara les diferències entre els estats que en formen part, però que alhora mantinguera el paper central de les Nacions Unides en l'escena internacional. No crec que la puguem sentir gaire aviat, per molta gent que hi haja, conscient de la gran importància que tindria.

Mail Obert