Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<140/169>

Vicent Partal

19.12.2005

Negociar no vol dir cedir

Aquesta setmana sembla que serà molt important en la negociació del nou estatut del Principat. Els partits han rebut la resposta del govern espanyol sobre el finançament i n'hauran de parlar amb el PSOE. Significativament, tan sols el PP està d'acord amb el govern socialista de Madrid. Ni el quadripartit ni el president Maragall no semblen disposats a acceptar allò que Puigcercós ha arribat a definir com una bufetada. Però, ningú no dubta pas, a aquestes altures, que l'estatut ha de ser renegociat a Madrid, i que no s'aprovarà pas tal com va arribar-hi. Ara, doncs, comença l'alta política: negociar i bé.


Negociar no significa cedir necessàriament. Per més que tot canvi siga una rebaixa, n'hi ha que poden acceptar-se i n'hi ha que, en teoria, sembla que siga completament impossible d'acceptar. Ara com ara, crec que no m'equivocaria si diguera que el finançament, el blindatge de les competències i la definició de nació són els tres punts que no és possible d'acceptar que siguen retirades sense que l'arquitectura completa de l'estatut se'n ressenta. La manera de mantenir aquests principis, segurament que deu ésser negociable. Però un menyspreu tan absolut com el que ha demostrat el ministre Solbes no sembla que tinga la menor possibilitat de ser acceptat per la part negociadora catalana. Una part que ha de tenir sempre en compte que cal negociar i ser flexibles, però no al preu de no ser compresos pel país. CiU, PSC, Esquerra i Iniciativa han posat un projecte sobre la taula que té el suport del noranta per cent del parlament. I ells són els primers que no ho haurien d'oblidar. I també són els primers que ho haurien d'explicar als dirigents espanyols: aquest suport marca un límit a allò que es pot cedir. Que, per això mateix, no és gaire.

Mail Obert