Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<140/169>

Vicent Partal

14.12.2005

Dos anys després, amb menys litúrgia

Ahir féu dos anys que fins i tot els més escèptics es van encomanar la solemnitat històrica viscuda al Tinell aquell diumenge al matí, el mateix diumenge que els americans capturaven Saddam d'una manera que encara no han aclarit. La litúrgia de l'acte va ser molt treballada i, a mi, em va semblar que destacava sobremanera els aspectes més romàntics i menys polítics del canvi històric que s'esdevenia en la política catalana. Dos anys després la litúrgia s'ha esvaït, entre més coses perquè el país és com és.

Aquell diumenge molta gent es va creure que després de vint-i-tres anys de govern de CiU el país es transformaria de soca-rel, gràcies al govern d'esquerres. Dos anys després la constatació és bastant clara, en aquest punt. Han canviat coses, sí. No totes a fi de bé, ni tampoc totes a fi de mal. Però no hi ha hagut cap daltabaix notable, ni sembla que n'hi hagi d'haver cap. Aquest país és, malgrat les aparences i el gust per la litúrgia, massa al·lèrgic al romanticisme. Unamuno afirmava que, als 'llevantins', ens ofegava l'estètica. Home, dos anys després de l'apogeu del canvi promès durant dècades, ningú no està gaire per lirismes. I això també deu voler dir alguna cosa.

Mail Obert