Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<139/169>

Vicent Partal

16.01.2006

De Pla a Morera

Aquest cap de setmana els socialistes valencians han fet, de la seua Conferència Política, pràcticament el començament de la campanya del 2007. I el pròxim cap de setmana serà el Bloc Nacionalista Valencià qui farà el seu, de congrés. Entre els uns i els altres, ensems amb Esquerra Unida, tenen la possibilitat de fer fora de la Generalitat el PP. No és fàcil que s'entenguen entre si, ni després d'aquest cap de setmana, en què Pla ha recuperat una part del llenguatge valencianista, però serà necessari. Tots tres partits, i els altres que els podrien acompanyar, com Esquerra Republicana, tenen una gran responsabilitat l'any vinent.

Dissortadament, el president de la Generalitat o serà Francisco Camps o serà Joan Ignasi Pla. Ja vaig dir fa unes quantes setmanes que, després de l'actuació dels socialistes en l'estatut, a mi, ja no em restava ni un gram de confiança en el PSPV. Per això cal ara que a la seua esquerra es cree una coalició tan gran com siga possible, no sols per a superar l'antidemocràtica barrera del cinc per cent, sinó per a arribar, si més no, al deu per cent del vots. Per a poder pressionar, d'aquesta manera, el PSPV i evitar que governe com va fer Lerma.

El cap de setmana vinent el congrés del Bloc marcarà bé la temperatura ambiental. Crec que Enric Morera fa una gran labor al capdavant del seu partit, traient-lo a poc a poc del caos ideològic i del caïnisme a què ens tenia acostumats. El discurs que farà diumenge m'imagine que serà clarificador respecte de l'estratègia que seguirà, i espere que això ajude a crear un nou ambient polític valencià. És cert que encara no sabem com s'acabarà el tràmit de l'estatut a Madrid, però jo no confie que rebaixen la barrera electoral al tres per cent, fet que permetria al Bloc i a Esquerra Unida (i a ERPV?) de presentar-se sols amb una certa comoditat.

Però crec que ni tan sols això no és, finalment, la cosa més important, la clau. La clau, crec, no és com es presentaran uns i altres, sinó si els uns i els altres estan disposats a fer tot quant puguen per foragitar del govern el PP, reduint al mínim, si cal, els interessos particulars de cada formació. Únicament si es posen d'acord en això, tindrem, tots plegats, una opció.

Mail Obert