Opinió

 

<139/169>

Vicent Partal

09.01.2006

És la constitució espanyola, que cal reformar

Diu el general Mena que, de de l'estatut, se'n parlava a les casernes..., i no pas a l'hora del cafè, sinó en reunions oficials. I diu que és per obediència a la constitució espanyola que l'exèrcit del seu país se sent obligat a defensar la unitat d'Espanya (en realitat, de l'estat espanyol). Però és normal que a Europa passe una cosa així? I si convenim que no és normal, que no ho és, que no hauríem de posar-hi remei? Per exemple, canviant a fons aquesta constitució...

La gravetat dels fets és molt notable. Un altíssim càrrec militar es permet el luxe d'interpretar la constitució, que diu que defensa, i l'estatut aprovat pel Parlament. Diu ell, i diu que ho diu en nom d'uns altres, quins límits l'estatut no pot ultrapassar. I amenaça amb els tancs, directament. En plena Unió Europea i al segle XXI. Com pot ser?

Hi ha qui ha dit, aquestes darreres hores, que totes les constitucions europees inclouen atribucions per als militars com la continguda al famós article 8.1, de defensa de la integritat territorial, de la sobirania i de la unitat, bla, bla, bla...

Però això no és cert, si més no en les constitucions que tinc a mà. A la constitució francesa l'article 5 atorga drets com aquests al president de la República, no pas a l'exèrcit. La italiana, a l'article 87, diu que és el president de la República el responsable de les forces armades, i que és ell qui decideix què han de fer en cada cas. La neerlandesa deixa en mans del parlament la decisió sobre les accions de l'exèrcit, en l'article 96. La Llei Bàsica alemanya proclama, en l'article 80, que sols el parlament té el dret de decidir quan hi ha situació excepcional, i deixa clar que el senat sempre pot revocar qualsevol decisió que involucre un paper excepcional de l'exèrcit. Supose que podríem continuar, però crec que n'hi ha prou per a explicar allò que vull dir: que l'article 8.1 de la constitució espanyola és simplement un pur residu del franquisme; atribueix un perillosíssim paper polític a l'exèrcit i, per tant, ja va essent hora de modificar-lo també per a adequar-ne el paper al que fan els seus homòlegs europeus.

Únicament així, retirant del tot els militars a les casernes i sotmetent-los sense ombra de dubte al poder civil, s'acabaran els espectacles com els que hem viscut, senzillament intolerables en una democràcia adulta. I únicament així ens traurem de sobre la sospita que hi ha qui mira de beneficiar-se de l'amenaça, fins i tot després d'haver arrestat, massa tovament per cert, l'amenaçador.

No en tenim pas prou, doncs, de reformar l'estatut. Cada dia és més evident que és la constitució espanyola allò que cal reformar. I a fons.

Mail Obert