Opinió

 

<138/169>

Vicent Partal

30.01.2006

Picap com a (bon) exemple

El director de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Xavier Marcé, feia, ahir, unes declaracions a El Punt certament estranyes. Parlant de la polèmica sobre la representació de la música catalana al MIDEM, afirmava que la decisió de Picap de no participar en la parada 'Sounds from Spain', tal com ell proposava, responia a 'una lògica ideològica (que passava) per sobre de la seva activitat cultural'. Caram! Vol dir que la lògica ideològica és dolenta per al mercat? O pitjor: dolenta per si mateixa?

No és cap secret que, quan es va formar el govern tripartit, alguns dels nomenaments de Cultura, com el de Marcé mateix, feren cruixir totes les fustes dels sectors culturals catalanistes. Crec que es pot dir sense caure en cap error que difícilment trobaríem un alt càrrec més còmodament espanyol en tota la Generalitat. Per això no és gens estranya la política que ha dissenyat: la música catalana és música espanyola i llestos. Amb el pas dels mesos tothom ha anat plegant-se, més o menys, a la seua manera de veure el món. Fins i tot les revistes del grup Enderrock (modèliques en tantes i tantes coses) han repartit darrerament discs finançats per l'ICIC que ja no segueixen la posició tradicional d'aquestes publicacions, sinó, diguem-ne, la versió Marcé. Però ara resulta que Picap no ho ha fet...

Jo crec que Marcé té dret de pensar com vulga i d'exercir el càrrec com crega convenient. És un polític i com a tal ha d'actuar, aprofitant el període de temps en què pot influir la societat i el mercat amb la força del càrrec. Però em desconcerta la seua actitud respecte de Picap. Naturalment que Picap té una 'lògica ideològica'. I sort que en té una! I gràcies a tenir-ne una ha pogut crear totes les coses que ha creat i supose que ha pogut aguantar les que ha aguantat. I que aguanta tot allò que aguanta. Hi insistesc: sort que en té una! Però és que no puc entendre com es pot insinuar de la manera que fa Marcé que la lògica ideològica va contra el mercat. No té 'lògica ideològica' Serrat, per exemple? I no el fa aquesta 'lògica ideològica' més atractiu? No té 'lògica ideològica' Peter Gabriel, batallant, quan ningú no l'entenia, precisament pel mestissatge musical? O Bruce Springsteen? Ep! I no té lògica ideològica la Pantoja, o si més no allò que ella representa? O Ana Belén i Victor Manuel? No té 'lògica ideològica' Ruben Blades i tota la salsa de Nova York? I Leonard Cohen, de Montréal, jueu i anglòfon, no té 'lògica ideològica'? I no cal que anem a parar als casos obvis: els Quilapayun (de Picap, per cert), la Joan Baez o qui siga... I Jordi Savall? No és una 'lògica ideològica' implacable la que mou una carrera tan sòlida com la seua? O Wynton Marsalis? Em resulta incomprensible una afirmació tal. Jo, si de cas, desconfie i desconfiaria precisament dels qui diuen que no tenen 'lògica ideològica'...
Però crec que Marcé no devia voler dir això. Segurament que Marcé volia dir que Picap és catalanista i que això no té gens de sentit en ell guió que ell perfila a l'entrevista esmentada. En què diu clarament que el mercat espanyol és el mercat dels músics catalans i que no té sentit d'anar més enllà d'Espanya com a catalans i prou (una opinió molt seua i que té el dret de defensar, malgrat l'evidència de més de quaranta anys).
Ja sé que és un risc 'interpretar' les paraules d'un altre, però és l'única explicació que trobe d'allò que l'entrevista li fa dir. I si l'he encertada, si és això allò que Marcé volia dir o donar entenent, aleshores no em resta sinó donar les gràcies a Picap. Per la coherència, pels bons productes, pel mercat que ha creat a base d'esforç propi i per la lògica ideològica que ens enriqueix tant, a una bona colla de catalans i de no-catalans.

Mail Obert