Opinió

 

<133/169>

Vicent Partal

21.09.2006

Teixidó, la màfia russa i una manera de fer política

Fernández Teixidó és un dels diputats del Parlament de Catalunya més acostumats a la hipèrbole, a la gesticulació excessiva i al 'tu ja m'entens'. Però ara sofreix en pròpia carn una campanya gens edificant que, crec, té més a veure amb les pròximes eleccions que no amb la realitat dels fets. Em sap greu que li passe això, perquè em sap greu que aquest estil de fer política s'estenga també al nostre país, com sembla que passa.

Hi ha oberta, de fa mesos, una investigació sobre un dels caps de la màfia russa a l'estat espanyol, de nom Malxas Tetruaixvili. I segons una filtració a la cadena SER, en la investigació apareix que Fernàndez Teixidó va crear una empresa amb Tetruaixvili per a gestionar inversions d'aquest, a raó de vuit mil euros. Teixidó diu que, quan va saber que la policia havia detingut Tetruaixvili (juny del 2005), va trencar immediatament tota relació amb ell. I, aparentment, no hi ha proves que contradiguen la seua paraula.

Però, mentrestant, es fa circular profusament una carta del diputat convergent en què aquest agraeix (en espanyol) a Tetruaixvili un sopar privat que van fer el febrer del 2004. La carta no diu res que no siga normal i raonable per a agrair un sopar. Però la carta ha servit per desencadenar una cacera contra Teixidó, i tot és demanar-li explicacions, a ell i a Mas, com si el candidat convergent fora el mateix 'capo mafioso'.

No sé si apareixeran noves dades que proven que Teixidó menteix, però mentrestant crec que unes 'proves' tan circumstancials i escasses no permeten un sarau com el que s'ha fet. Més: hi ha la qüestió del temps. La investigació fa més d'un any que és oberta i la carta es filtra just quan arriben les eleccions. En qualsevol diari del món aquest sol fet, ja desacreditaria la filtració. És cert que pot ser una casualitat. Però, si ho és, resulta una casualitat excepcional. Molt excepcional. Més encara, en vist de qui filtra el document.

Hi insistesc: Teixidó no és un diputat que em siga simpàtic, i he senti mil i un rumor sobre ell. Però no és aquest el problema, sinó un altre; més ben dit: dos. Primer, el de saber si hi ha hagut cap il·legalitat o cap comportament poc ètic en la seua relació amb Tetruaixvili. No hi ha cap prova que ho indique i la seua paraula és que no. Això hauria de ser suficient, ara com ara, per a deixar-lo en pau fins que no apareguen proves realment serioses d'alguna cosa incorrecta, si és que n'hi ha cap. Segon, i aquest sí que és molt preocupant: que aquest estil roí de fer política de la insinuació, sense raonar i a tot s'hi val, s'instal·le entre nosaltres. Si és així, ho passarem francament malament. Tots plegats.

Mail Obert