Opinió

 

<133/169>

Vicent Partal

22.05.2006

Montilla i Colomines

Diu Montilla que 'qualsevol independentista català hauria de votar sí per no assemblar-se al PP'. Supose que això significa que critica el seu correligionari Joan Ignasi Pla, que ha votat amb el PP (contra tots els altres) un estatut que consagra el secessionisme lingüístic o la barrera del cinc per cent. I m'imagine que també vol dir que li deu remordir que el seu partit votara amb el PP (i contra els altres) la llei de partits, una notable amenaça contra la democràcia.
Faig broma. Ja ho sé, que Montilla es limita a ser demagog, però és que és això que em molesta.

Aquesta és l'única campanya que sap fer el PSC? Demagògia i manipulació? Cap missatge positiu? Sols la por i l'amenaça? Tan pobres són els seus arguments? Encara falta un mes d'ací al referèndum i comence a estar preocupat. Sembla que a tot s'hi valga. Que els socialistes estiguen disposats a traslladar al nostre país l'estil de baralla de banda de barri tant de moda a Madrid. I que no tinguen el menor inconvenient a cremar qualsevol barca amb tal de guanyar l'estatut, el referèndum.

Jo estic pel no. Però crec que hi ha gent que està pel sí, no per espanyolisme o per enfonsar-nos, sinó perquè està convençuda que votar sí és la millor opció per al nostre país. I els respecte profundament, no caldria sinó! És raonable i natural que els ciutadans d'un país avançat com el nostre tinguem visions diferents del nostre futur i apostem per camins diferents que ens porten a una societat lliure i feliç. Per això lamente profundament, per exemple, que l'anunci d'Agustí Colomines, que votarà en favor de l'estatut sense renunciar al seu independentisme, haja estat seguit de desqualificacions intolerables per alguns que insinuen maniobres fosques. Agustí, Montilla i qui siga tenen el dret de creure allò que vulguen i a expressar-ho en públic I ningú no és ningú per a negar-los el dret de pensar lliurement. L'única cosa que demane jo, és que, quan ho facen, quan manifesten la seua opinió, no intenten ficar-me la por al cos, ni manipular el meu pensament, ni intenten criminalitzar allò que pense. Amb l'Agustí Colomines, en això i en tantes coses més, m'hi entendré, per més que ara caminem per vies oposades. Amb Montilla, en canvi, anem per mal camí...

Mail Obert