Opinió

 

<132/169>

Vicent Partal

10.10.2006

Cal un canvi

València va viure ahir una de les manifestacions més grans d’aquests darrers anys. Milers de persones van eixir al carrer cridades per les principals entitats cíviques. Crec que no m'equivoque, si dic que molts l'hem viscuda, aquesta manifestació, com un darrer crit, com un darrer toc d'atenció, adreçat especialment als partits nacionalistes i d'esquerra perquè intenten trobar la manera de foragitar el PP del govern.

Al País Valencià la situació no dóna ja per a gaires matisos. Fer fora del govern de la Generalitat el PP és una necessitat vital per a molts de nosaltres i el programa polític que molts valencians signaríem ara mateix, sense discutir-ne els matisos. Sense que ens importara gaire què puga venir després. L'instrument per a aconseguir això prou tots sabem quin és: una coalició de forces que entre amb empenta dins el parlament i controle i limite també el lamentable PSOE valencià. L 'exemple gallec és, en aquest sentit, feridor.

Tanta gent al carrer anunciava ahir la disposició de milers de persones a implicar-se a fons en aquest procés. Un procés que sabem que és complicat i que cadascú voldria fer a la seua manera. Però era evident la preocupació, fins i tot la desil·lusió, que molts sentim en vist de la lentitud, de les travetes partidistes i de les incongruències de les negociacions que des de fa setmanes es porten a terme. N’hi ha molts que fins i tot sentim una sonora estupefacció en veient que tot resta aturat pel repartiment d'uns escons que són encara virtuals. I si bé és veritat que no tothom té la mateixa culpa del fet que les coses no vagen bé cal, també cal dir que serà tota una generació de polítics la que perdrà la seua oportunitat, si aquesta oportunitat es perd. El país, la gent, va tornar a demostrar ahir que volia un canvi real. A les mans té ara la nostra classe política d’actuar amb prou generositat i saviesa per a fer-lo possible.

Mail Obert