Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<131/169>

Vicent Partal

01.11.2006

Sobre les eleccions (i II)

Avui és dia de votar. I demà, dia de treballar, per a tothom. Al vespre ja sabrem una part dels resultats. Els que eixiran de les urnes. Demà uns i altres es posaran a filar pactes i a triar presidents. Però no oblidéssem que hi ha vida més enllà dels partits polítics, i que tots tenim una responsabilitat concreta sobre la marxa del país. Ells treballaran, però nosaltres també ho hem de fer. Amb més força que mai, segurament, perquè la societat civil (com en diuen) ha de saber, hem de saber, dissoldre aquest ambient de decepció que ens envolta i obrir una nova fase, un punt a part.

És precisament en els moments de confusió (i aquest n'és un), en els moments que sembla que res no va com hauria d'anar, que les iniciatives han de ser sòlides (i com més, millor). El nostre país no és patrimoni de la política. L'hem construït, com tots els països, des de la política. Però, també més enllà. Deuen haver estat les circumstàncies històriques que ens han portat a fer-ho així. Però tant se val. De tots els països que conec, el nostre deu ser el menys dependent dels polítics a l'hora de definir com és, què és i què vol ser, I definir què volem que siga el nostre país és una responsabilitat col·lectiva que els polítics poden interpretar millor o pitjor en un moment puntual. Però és una tasca que tots (ells i els qui treballem en qualsevol altra cosa) hem de fer. La responsabilitat d'ells és d'aprofitar les grans oportunitats per fer salts endavant i mirar de gestionar de la millor manera possible els afers públics. La nostra responsabilitat és de crear, ni que siga pas a pas, les condicions concretes que fan possibles aquests salts. La política no canvia el país, però el país si que pot canviar la política.

I en aquest punt, no hi valen desànims. Contra el desànim és una bona medicina recordar d'on venim. Recordar el país capolat dels moments més difícils i ser conscients de la feina de generacions de persones que tant s'han escarrassat per tirar-lo endavant. Recordar la il·lusió, el somni i les frustracions del passat i reconèixer allò que ens ha estat llegat. La nostra responsabilitat és exactament de continuar la cadena: que no es trenque. Fer-la anar endavant. Això, ho farem avui amb el vot i demà amb la feina.

Mail Obert