Opinió

 

<128/169>

Vicent Partal

20.03.2007

La pau

Baruch de Spinoza va deixar escrit que la pau no és solament absència de guerra. Segons el filòsof jueu neerlandès, els pares del qual hagueren d'exiliar-se de Portugal, la pau 'és un estat mental, una disposició a la benevolència, la confidència i la justícia'. Res més lluny, doncs, d'això que tenim a l'Irac quatre anys després de començada la guerra. Ahir, no cal anar gaire lluny a fer números, van morir, pel cap baix, vint-i-set persones en atemptats i atacs bèl·lics.

Mentrestant, les tropes americanes van creixent i acumulant morts. El mes de gener passat va ser el tercer amb més morts des de la fi, proclamada, de la guerra. El nombre de morts iraquians simplement no se sap. El govern Bush en reconeix 30.000. Les xifres més habituals parlen d'un ventall que va dels 70.000 als 150.000 morts iraquians. Però hi ha estudiosos americans (membres de la John Hopkins School of Public Health) que afirmen obertament que més de 650.000 persones han mort a l'Iraq a conseqüència directa o indirecta de la guerra. En tot cas és massa gent.

I per què? Tenim dret de demanar-nos per damunt de tot si la guerra va ser lícita en termes ètics i polítics. Que no ho va ser, crec jo. Però quatre anys després també tenim dret de demanar-nos si va ser útil. I ací hem de posar al cantó positiu que va eliminar la dictadura, però a costa de posar el país i la regió en un clima de tensió i de crispació com feia dècades que no vivia. Quatre anys després la pau, la més elemental i la de Spinoza, és lluny de l'Irac i del conjunt de l'Orient Mitjà, l'ocupació sembla impossible de mantenir gaire més i no hi ha cap pla raonable de posar fi a la guerra i al conflicte. Pitjor encara: a la Casa Blanca ja hi ha qui diu que cal estendre la guerra a Síria i a l'Iran per assegurar l'estabilitat de l'Irac.

Mail Obert