Opinió
-
Democràcia
Vicent Partal
18.05.2007
-
Bernie, l'electrodomèstica Rita i la cova
Vicent Partal
11.05.2007
-
Malaltia
Vicent Partal
08.05.2007
-
Més enllà del 27 de maig
Vicent Partal
07.05.2007
-
En una cosa té raó Maragall
Vicent Partal
02.05.2007
-
La Carrasqueta, símbol de tots
Vicent Partal
27.04.2007
-
Barajas o Frankfurt?
Vicent Partal
24.04.2007
-
I ara a l'alcaldia
Vicent Partal
20.04.2007
-
Una setmana solament
Vicent Partal
19.04.2007
-
Amb TV3 ja no en tenim prou
Vicent Partal
17.04.2007
-
Telemadrid no és el problema
Vicent Partal
11.04.2007
-
Tres línies vermelles sobre TV3
Vicent Partal
02.04.2007
-
Política i poder
Vicent Partal
28.03.2007
Vicent Partal
15.10.2013
Que el meu país no siga així!
En recorde perfectament la cara. Era en un estudi de Catalunya Ràdio, després d'una d'aquelles tertúlies amb Jordi Vendrell. Havíem parlat molt dels atemptats dels GAL i ell, un polític català que no era del PSC, s'havia mostrat enormement comprensiu amb els assassinats. I amb els assassins. Ja amb els micròfons tancats ho va reblar del tot alçant els braços i dient: 'Sou uns il·lusos, tots els països ho fan, això, quan cal.'
Aquell dia va ser un dels primers en què vaig pensar que si mai tenia el meu estat, el nostre, sobretot no voldria que fos com aquell. Perquè m'horroritzaria que el meu estat assassinàs. M'indignaria si en el meu estat un responsable polític acceptàs no tan sols de passar per alt les lleis, sinó de delinquir greument. Em resultaria insuportable que en el meu estat la policia no únicament torturàs, sinó que ho fes en la presència impassible del governador civil.
I no, a desgrat d'allò que ens digué aquell personatge, no tots els estats fan igual. Perquè no tots els estats són tan indecents com l'Espanya dels GAL. És cert que alguns ho fan, o ho han fet. Però són justament aquells en què l'estat mateix és una arma maniquea dels uns contra els altres. Aquells on els capricis dels qui ocupen les institucions pesen més que no pas la norma o la llei. Aquells on la democràcia té molt de retòrica llancívola i ben poc d'exercici.
Per això, ara que tenim a tocar el nostre projecte, cal que ens conjurem per a l'endemà. Perquè la nostra república no siga així. O perquè nosaltres, els independentistes d'avui, siguem els primers de denunciar-la si hi esdevé.
Mail Obert
-
La ignorància del rei
Oriol Izquierdo
27.07.2015
-
Parla amb la teva àvia (i II)
Andreu Barnils
26.07.2015
-
Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat
Mercè Ibarz
25.07.2015
-
L'exemple de la ILP per l'habitatge: desobeir i avançar junts
Bel Zaballa
24.07.2015
-
No és ignorància: és cinisme i mala fe
Pere Cardús
23.07.2015
-
L'escepticisme jacobí lleument esquerdat
Joan-Lluís Lluís
22.07.2015
-
Peix al cove ‘reloaded’
Marta Rojals
21.07.2015
-
A Grècia, dos assassinats
Andreu Barnils
19.07.2015
-
La llista independentista: un artefacte imbatible?
Pere Cardús
16.07.2015
-
La meva llista civil per la independència
Bel Zaballa
15.07.2015
-
#cimeraindepe, minut i resultat
Marta Rojals
14.07.2015
-
Ara és l’Hora: la candidatura del sí-sí
Oriol Izquierdo
13.07.2015
-
Amb sense president
Andreu Barnils
12.07.2015
-
Fills de l’exili, de les migracions, de l’educació
Mercè Ibarz
11.07.2015
-
Si #TV3noemrepresenta, qui ho farà?
Marta Rojals
07.07.2015
-
Lluís Llach, el Camp Nou i una fam de trenta anys
Joan-Lluís Lluís
06.07.2015
-
Joan Herrera, al divan (II)
Andreu Barnils
05.07.2015
-
Salvador Iborra, no és cosa nostra
Roger Cassany
04.07.2015
-
La llista electoral que pot passar la prova de l'ànec
Pere Cardús
02.07.2015
-
Orwell 2.0, o digues-me què cliques i et diré qui ets
Bel Zaballa
01.07.2015
-
'Indepe' amb mar de fons
Marta Rojals
30.06.2015
-
La resposta
Oriol Izquierdo
29.06.2015
-
Joan Herrera, al divan
Andreu Barnils
28.06.2015
-
40 anys de tot allò, 30 d’això
Mercè Ibarz
27.06.2015
-
El mètode per a sumar els 'sí se puede' a la independència
Pere Cardús
25.06.2015











