Opinió

 

<119/169>

Vicent Partal

16.06.2008

Qui dia passa...

És difícil de fer una crítica més dura del govern d'Entesa que no la que féu divendres el conseller Castells. Castells és conegut pel seu rigor i el seu seny a prova de negociacions i, quan s'expressa amb tanta tristor com va fer ell, cal escoltar-lo. Però el seu avís va passar ràpid, perquè dissabte Esquerra tenia congrés, un congrés que semblava que havia de calmar la tensió interna i que, en canvi, sembla que l'ha disparada encara més. Tot plegat reforça la sensació que el cicle del govern Montilla es va esgotant entre la indiferència o la impaciència del país. I qui dia passa any empeny...

Els governs, qualsevol govern, viuen en allò que acostumem a dir-ne cicles. De primer hom els deixa cent dies de treva, després els comença a demanar responsabilitats, hi ha un punt en què han de fer el do de pit i, finalment, caminen cap a l'esgotament, noves eleccions i sant-tornem-hi. No hi ha cap govern perfecte i sempre hi ha moments bons i moments dolents. Generalment, és sobre els bons moments que s'articula el futur i la imatge que projecten. I els dolents proven de dissimular-los.

Partint d’aquests cicle hom pot argumentar, amb relació al govern de la Generalitat, que encara ha passat poc temps o que les coses més importants, les que el definiran davant la història, encara han de venir. I és veritat, en aquest sentit, que encara mereix la confiança, ni que siga protocol·lària, d’esperar si aquest estiu no aconseguirà una signatura històrica sobre el finançament o si sabrà reaccionar a la sentència sobre l'estatut i esdevenir el capdavanter d'aquesta societat aparentment cansada. Però mentre no arriba el moment de comprovar-ho, la veritat és que el dia a dia dels seus integrants no anima gens. Van passant les setmanes i els mesos i el govern de la Generalitat se'ns apareix, ara i adés, com un govern sense iniciativa pròpia ni rumb, superat pels esdeveniments, incapaç de forjar un missatge sòlid, de tenir un discurs clar sobre el seu projecte de país, feble a l'hora de marcar línia en un moment especialment dur i difícil. I és per tot això que la divisió interna que reflecteix el congrés d'Esquerra o els dubtes monumentals que exposa el conseller Castells resulten tan preocupants.

Mail Obert