Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<119/169>

Vicent Partal

28.04.2008

Dimissió

Un hom no dimiteix per donar satisfacció als altres, mai. Un hom dimiteix per satisfer la pròpia consciència, quan algun fet d'una gravetat important s'ha consumat sota autoritat o responsabilitat pròpies. Per això sorprèn tant que ningú no dimitesca en aquest país. Ni quan la gent sota responsabilitat seua la fa tan grossa com segrestar oficialment durant un cap de setmana una persona que no és culpable de res, sense ni escoltar les obvietats que explica, sense ni comprovar un currículum i unes dades ben a l'abast.

Els mossos i la justícia han protagonitzat una operació demencial a compte del cap de setmana de Manel Sanromà, una persona coneguda i notable (professor de la Rovira i Virgili, impulsor del .cat, ex-director del CAT365, fundador de Tinet...), que va ser confós sense motiu per un delinqüent sota recerca i va haver de passar un cap de setmana terrible detingut al calabós d'una comissaria, malgrat haver explicat i demostrat una vegada i una altra qui era i que era impossible que haguera comès el delicte del qual l'acusaven. La insensibilitat i la robotització freda i deshumanitzada de policies i jutges a les seues explicacions fa por. Més que por, feredat. Perquè, d'aquest cas, ens n'hem assabentat perquè en Manel Sanromà és qualsevol cosa tret d'un desconegut, però la seua peripècia és de les que fan posar en guàrdia, en vist de com van actuar de malament la justícia i la policia. També és de les que fan dubtar. Hi ha hagut més casos semblants que, amb un protagonista menys conegut, no han arribat al gran públic? Han pres mesures els mossos perquè no torne a haver-hi un error informàtic tan greu? Ha expressat vergonya la jutgessa per la seua arrogància?

Ara, allò que, personalment, em sorprèn més de tot plegat és que no dimitesca ningú, malgrat l'escàndol. Que ningú no haja pensat que la consciència li impedia de continuar fent aquella feina, en vist del mal fet per ell o pels seus subordinats. Pense, no pas necessàriament en la patrulla, sinó en els comandaments, en la jutgessa, en algun responsable dels dos departaments implicats, en el responsable informàtic del desastre... Ningú no ha ni parpellejat. Com si fóra normal que un ciutadà qualsevol pogués passar un cap de setmana detingut perquè, segons que sembla, un mosso es va equivocar picant una tecla. Ningú, al Departament d'Interior o al de Justícia, no ha pensat que la seua dignitat personal, la del funcionari o del polític, no podia resistir el dany infligit a aquell ciutadà? Ningú no ha pensat a dimitir com una manera de demostrar als altres que els importem? Realment fan feredat...

Mail Obert