Opinió

 

<119/169>

Vicent Partal

26.03.2008

Hàbil, sí. Però...

Carod ha estat molt hàbil. Abandona la batalla per la direcció d'Esquerra, prova d'aïllar-se de les crítiques i posa Puigcercós de diana dels crítics. No és poca cosa la que aconsegueix amb un sol gest. Però, amb això, es limita a ajornar la confrontació amb la militància, a guanyar temps i potser a esperar que el caos siga tan gros que li demanen que torne. L'habilitat de Carod, especialment quan es tracta de supervivència política, és realment espectacular. Però defugir el protagonisme nominal dins el partit no arregla ni canvia ni dissimula el seu protagonisme en la definició d'una estratègia i d'una política d'aliances que són les que han portat Esquerra a la crisi en què s'ha sumit..

Al congrés, Carod s'estalviarà el primer titular, el que presumiblement el presentaria com a derrotat de la batalla interna per la presidència del partit. Evidentment, estalviar-se una derrota com aquesta (ni els seus no creuen que puga guanyar) és una inversió de futur important. Allò que interessa Carod és estar al govern, i difícilment podria presidir una candidatura electoral després d'haver estat derrotat en una votació interna del partit. En el seu somni, que és de repetir de candidat d'Esquerra a les eleccions del 2010, hi ha un obstacle menys. Però això no vol dir que el camí siga fàcil, per molt que guanye temps.

En primer lloc caldrà veure quina crítica, quin vot negatiu, tindrà la ponència oficial. És cert que els seus podran argumentar que no és la ponència de Carod, sinó la de Puigcercós. Però segons quines siguen les crítiques i els suports aconseguits per Carretero i Renyer, la vista es girarà també contra Carod. Perquè ell és la figura que encarna la doble aposta pel tripartit, especialment la més dura, la segona. I els crítics han fet bandera de la crítica contra una política d'aliances que subordina ERC al PSC. Per molt que ara s'aparte, doncs, les crítiques l'esquitxaran, ben probablement.

Però, del congrés republicà del juny, potser n'emergiran noves cares fortes d'Esquerra. Carretero o noms, ara improbables però possibles, com Jordi Portabella. I com més forts siguen els nous caps més difícilment acceptaran la candidatura de Carod. El vice-president confia, per això, en les primàries i a presentar-hi batalla per convèncer les bases de la necessitat del seu concurs personal. És una estratègia que segurament és l'única que té a mà, però també és una estratègia perillosa, perquè és jugar-s'ho tot a una sola carta..., si abans no passa res. Perquè no crec que Esquerra abandone el govern per voluntat pròpia, però pot ser que es veja forçada a deixar-lo. I tinc curiositat de saber què faria aleshores Carod, sense control del partit i interessat sobretot a mantenir-se dins el govern. És una de les grans incògnites que el pròxim i interesantíssim congrés d'Esquerra no aclarirà, però que faríem mal fet de perdre de vista.

Mail Obert