Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<118/169>

Vicent Partal

04.07.2008

Jo, amb Laporta

Diumenge es votarà la moció de censura al president i a la junta directiva del Barça. És evident que el desgavell de l'equip, aquestes dues darreres temporades, i alguns errors personals, que tots podem cometre, han passat factura. Però ho és molt més que hi ha molta gent que li la té jurada, a aquesta junta, i no especialment per raons esportives, sinó polítiques. Una derrota de Laporta faria continuar la festa de 'la roja' una setmana després. I per això jo li manifeste públicament el meu suport. Jo estic amb Joan Laporta.

La ràbia i la voracitat amb la qual determinades tribunes mediàtiques tracten el president del Barça és una pista ben notable. La seua presència en la final de l'Eurocopa fou saludada per algunes emissores de ràdio espanyoles amb un enfilall d'insults i d'amenaces i el seu nom va ser corejat a l'estadi pels ultres espanyolistes en els termes més agressius. Ni era la primera vegada ni serà la darrera. Perquè Laporta molesta. Laporta els molesta.

Molesta perquè ha sabut sumar catalanisme i eficàcia, sobiranisme i modernitat. I perquè ha actuat com un català sense complexos. Ha comès errors, sí. Hauria de canviar algunes coses, evidentment. Es podia haver estalviat alguns detalls, no en tinc el menor dubte. Però això no invalida una feina excel·lent en molts camps: ha sanejat el club, ha actualitzat projectant-los a nivell mundial els valors del Barça, ha redefinit i posat al dia la significació del barcelonisme, ha expulsat del camp els ultres donant una lliçó monumental de civisme, no ha dubtat a fer servir el .cat per a identificar-nos a través de la web en qualsevol llengua del món, ha regalat a les entitats culturals més conegudes del país una part de la recaptació d'un Barça-Madrid, ha dignificat la presència del català a Barça TV, ha engegat un extens programa de col·laboració amb les escoles difonent el joc net i els valors educatius... i ha guanyat en cinc anys dues lligues i una copa d'Europa.

No em sembla que siga poca feina, aquesta, especialment vist com van trobar el club quan van arribar, un club que era a la vora de l'abisme. No crec que siga poca feina, la que han fet, malgrat haver aguantat la pressió permanent de no se sap ben bé qui, que després de guanyar la Champions no va dubtar ni un minut a portar el Barça als tribunals per aconseguir de rebaixar un any l'etapa de feina de la junta actual, creant una situació tan insòlita com patètica.

Espere que la junta i el president hagen pres nota de les coses que han passat aquests darrers dos anys i acceleren el canvi, no solament en l'àmbit esportiu, que amb Guardiola em sembla clarament encarrilat. És indiscutible que, en futbol, si la pilota no entra, res no val. Però trinxar la feina d'aquesta junta sense concedir-li ni un bri de la paciència que hom va tenir amb uns altres no crec que siga bo per al club. I encara menys per al país.

Mail Obert