Opinió

 

<117/169>

Vicent Partal

30.07.2008

Pi de la Serra

Supose que estan al corrent del cas. Pi de la Serra fa molts anys que viu de lloguer en un pis de la plaça de Sant Jaume. Per cobrar les actuacions crea una empresa, que és ell mateix, i la domicilia a sa casa. I aleshores els amos aprofiten per a fer-lo fora emparant-se en un legalisme que fa aparèixer el Pi empresa com una persona diferent del Pi cantant. Però, al darrere del 'mobbing', s'hi amaga la voluntat, diuen, de construir-hi minipisos d'aquells per a turistes. Una prova més, per si calia, de la conversió de Barcelona en un parc temàtic...

Ho visc des de fa temps amb una certa pena resignada. Quan vaig arribar a Barcelona, la Rambla em semblava literalment un paradís. No era solament el millor carrer del món, sinó que era el carrer del qual no em volia moure. I tanmateix, avui que VilaWeb té la redacció al costat de la Rambla, evite de passar-hi. Perquè ja no és un carrer per a viure'l i perquè cada vegada em sembla més un d'aquells carrers de decorat que admiràvem en les pel·lícules italianes pel realisme aconseguit. Cartró pedra, però amb horari de visita i llista d'actuació programada i cobrada per la voracitat consistorial. Ho visc també en el meu barri, on els maldecaps que proporcionen aquests models de pisos creixen sense parar. Gent que ve de pas uns quants mesos i que no respecta res ni ningú i propietaris immorals que únicament cerquen d'explotar al màxim la seua propietat sense pensar ni un minut en les conseqüències per als altres veïns de l'immoble, en allò que pot arribar a passar entre aquelles quatre parets o entre la porta d'aquell pis i la porta del carrer.

El cas de Pi de la Serra exemplifica en un ciutadà conegut un problema que molta gent viu. I que no és res més que sofrir les conseqüències de l'avarícia que genera un model de ciutat decadent en què els habitants sembla que importem menys que no la lògica del parc temàtic per a turistes, erasmus i fauna semblant. No discutesc ni discutiré la legalitat. És possible que l'empresa immobiliària que assetja el ciutadà Pi tinga la raó legal. I és segur que ells faran més negoci acomodant catorze nòrdics entre les quatre parets de la casa on ara viu el Pi i traient-ne les dotzenes de guitarres que han tocat la crònica de la ciutat viva. Però, per Barcelona, estic segur que perdre la mirada del Pi sobre la plaça de Sant Jaume és un negoci ruïnós que no sé si importa gaire als seus veïns, els promotors polítics del parc temàtic, però que, a mi, m'entristeix tant com escoltar un d'aquells vells 'gutbucket blues'.

Mail Obert