Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<117/169>

Vicent Partal

07.07.2008

Belzunces

Molts lectors de VilaWeb deuen conèixer Marc Belzunces més pel nom del seu bloc (De l'holocè estant) que no pel seu nom propi. Fa anys que el Marc, amb una meticulositat admirable, ens va descobrint els recòndits sabers del Google, com es viu sobre una bicicleta a Barcelona o mil i una campanya democràtica per a fer d'aquest règim on vivim un lloc més habitable. Ara ell és notícia. Pot anar a la presó per haver-se negat a formar una taula electoral, per haver fet d'objector de consciència, com ja féu fa quinze anys, contra el servei militar. Ara no ens podem pas permetre de deixar-lo sol.

El Marc ha fet una cosa que és coherent. Ell no considera l'estat espanyol el seu estat i, en conseqüència, el desobeeix. Hauria de ser molt normal això, però cal valor per a fer-ho. I cal tenir les idees clares. Vivim en una societat en què tirar la pedra i amagar la mà és una tradició confortable, però el Marc no vol seguir-la. No ho volgué fer quan anar a la mili era l'obligació més estúpida que havies d'aguantar en vida, i no ho vol fer ara. Des del meu punt de vista, la seua actuació mereix la meua admiració i tot el meu suport. Els gran canvis sempre comencen amb un primer pas i, com Belzunces relata en el seu bloc, sembla que un cas com el seu no havia tingut cap precedent judicial.

Per això enmig de la boira tan espessa que ens envolta des de fa mesos el seu compromís és un incentiu que ens recorda que no n'hi ha prou de queixar-se d'allò que no fan els altres. Que podem fer-hi molt nosaltres, amb un gest tan simple com el de dir que no. Coratge holocè!

Mail Obert