Opinió

 

<117/169>

Vicent Partal

09.07.2008

L'onze per cent

Manca un mes just perquè comencen els Jocs de Pequín i allò que semblava que havia de ser un recorregut complicat, de la torxa i dels jocs mateix, cada vegada s'acosta més a la normalitat. Els jocs olímpics no solen donar sorpreses. Fa dècades que tapen brutícia i misèria sense que el món reaccione, embadocat pel modern circ esportiu. Pequín podria ser-ne una excepció, pel Tíbet, per la manca de llibertat, per tantes coses. Però s'ha imposat de nou la pau olímpica, o siga els negocis i els interessos, que, en això, més que no en esports, consisteix aquest festival, i la Xina creix un onze per cent.

A un mes de començar els jocs no sembla que res haja de ser prou important per a alterar-ne el funcionament. Alguns caps d'estat o de govern han anunciat que farien el boicot a la cerimònia inaugural i això serà tot. Ells dissimularan la vergonya i, als xinesos, la solució, de tan fàcil que és, els farà riure: no els enfocaran ni les càmeres. Punt. No existeixen. Mentrestant, no s'esperen manifestacions en massa, ni atletes rebels ni res que s'acoste mínimament a l'expressió de la indignació i de la repulsa que, a molts, ens inspiren el govern de l'Imperi del Mig i la seua política contrària als drets humans, inclosos els nacionals.

L'olimpisme, doncs, tornarà a triomfar. A Barcelona han hagut de passar anys perquè reste fora de tot dubte que unes persones foren detingudes il·legalment i torturades en una operació dita preventiva, amb la idea d'evitar la presència de l'independentisme en els jocs. Els tribunals (d'Europa, ep!) ja ho han aclarit, però encara ara esperem una autocrítica olímpica de tots aquells qui, sabent què passava, van abaixar el cap i van callar i fer callar, còmplices, convençuts que uns jocs passaven al davant dels drets humans.

I si això va passar en la democràtica i feliç Barcelona, què ens hauria d'estranyar que passara ara a Pequín?

Mail Obert