Opinió

 

<114/169>

Vicent Partal

19.01.2009

Aznar a la Cardenal Herrera

Demà, dimarts, George Bush deixarà de ser president del govern dels Estats Units, més o menys a la mateixa hora que el seu amic José M. Aznar serà investit doctor Honoris Causa per la Universitat Cardenal Herrera, una universitat privada fundada a València per la dreta més reaccionària, amb el suport del govern popular. Les universitats valencianes durant dècades han estat un bastió impagable contra la histèria i la intolerància, però la dreta sembla haver trobat la manera de combatre-les: potenciant centres privats reaccionaris mentre ofega econòmicament les universitats públiques. Ells no paren mai.

La Cardenal Herrera n'és un exemple clar. Nascuda del vell CEU, on encara tenien cabuda ideologies diverses, l'Herrera ha anat reduint el focus per esdevenir una universitat diferenciada, essencialment, per la ideologia: un refugi de cristians molt conservadors. Amb la Universitat Catòlica de València, també molt escorada ideològicament, l'Herrera representa l'intent de forjar unes referències d'alta cultura a València, desvinculades d'aquella universitat que el PP ha vist sempre amb recel.

Les relacions entre les universitats públiques valencianes i el Partit Popular poques vegades han estat amables. Les contínues interferències del Consell han fomentat amb els anys una tensió notable. Els populars les veuen com un lloc inaccessible per a ells, com un cau de progressistes i de catalanistes, cosa que no es correspon necessàriament amb la realitat, però que que ells semblen creure. És sabut que la Generalitat Valenciana deu molts milions a les cinc universitats públiques i que aquest deute porta a una situació quasi insostenible, d'ofec. De fet, és una doble estratègia la que hi ha en marxa: acorralar les universitats públiques i crear un nou referent privat que combregue amb les idees 'neocons' de l'església valenciana. L'horitzó? Que algun dia, quan els valencians parlem d'universitats, no ens referim a les institucions més o menys compromeses amb la ciència i el país que tenim ara, en uns casos més i en uns casos no tant.

I un darrer detall. En tot el país i en tot l'estat crec que no deu haver-hi un president més extremista en qüestions religioses que el president Camps. És una dada que cal no ignorar, perquè explica moltes coses: des del paper de les universitats al repartiment de llicències de televisió, passant per l'odi a l'assignatura de ciutadania.

Mail Obert