Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<111/169>

Vicent Partal

24.03.2009

Mesurem la diferència

L'Alt Comissionat Francès de la Diversitat, Yazid Sabeg, ha anunciat que volia fer un projecte de llei que fera 'lícita la mesura de la diversitat'. La definició és realment brillant i vol dir, ni més ni menys, que l'estat francès pondera la possibilitat que els seus ciutadans responguen la pregunta 'vostè què és?' amb una afirmació identitària: jo sóc àrab, armeni, latino, bretó, català... A França això és un tabú enorme, per l'obsessió republicana, i ja ha desfermat un munt de crítiques, però el fet és molt interessant i fa l'efecte que tirarà endavant. Una decisió simple que tanmateix ens permetria una cosa tan elemental com la de comptar-nos, de saber de què parlem.

Al nord el canvi seria colossal i se sumaria a tot de canvis lents, però constants que van esdevenint-se aquests darrers mesos i que insinuen una imatge de l'estat que va canviant també molt més ràpidament que no deuen ser capaços d'assumir ells mateixos. Ve't-ho aquí: fer lícita la mesura de la diversitat, que és anar més enllà d'acceptar la diversitat. Sumem-hi la defensa institucional del català, per més petita que siga, la reivindicació que se'n féu a l'Assemblea Nacional mateix, els èxits d'I Muvrini cantant en cors o la batalla per reunificar la Bretanya i tots els matisos nascuts de l'emigració. Ja fa anys Le Pen es va posar nerviós en veient la selecció francesa de futbol, feta de tots els colors. I això, la posada en valor de la diversitat, no s'atura.

El canvi, si aquesta llei arribava a bon port, seria interessant també per als qui vivim al sud. Perquè posaria en relleu una incomoditat més, de les moltes nascudes en la transició: no sabem quants som ni qui som. Imaginem per un moment una cosa tan senzilla com que en el cens aparegués una pregunta que demanara a cada ciutadà com es defineix (la mesura de la diversitat) i imaginem les enormes conseqüències que això tindria. Conseqüències no necessàriament favorables per a nosaltres (no perdem tampoc el món de vista), però segur que importants i profundament higièniques.

De fet, avui mateix ja es dóna la paradoxa que sabem oficialment quants ciutadans dels Estats Units són catalanoparlants i, en canvi, continuem ignorant les dades més bàsiques dels qui estem ací. Mesurem la diferència? Comptem-nos?

Mail Obert