Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<111/169>

Vicent Partal

10.03.2009

La voracitat dels espanyols

Avui, molt probablement, el PSOE i el PP anunciaran que es posen d'acord per fer govern al País Basc. Desallotjant la força més votada i després d'haver deixat fora de la llei set diputats de D3M que no es van arribar a comptar i que, curiosament, si no hagueren estat il·legalitzats, haurien fet impossible aquest govern nacionalista espanyol que ara veurà la llum. A banda més consideracions, hi ha un fet que resulta demolidor i és que els molts serveis prestats pel PNB a la democràcia espanyola i al PSOE mateix no serveixen de res, després de trenta anys. És l'escenificació d'una voracitat que potser tindrà conseqüències a llarg terme.

Va haver-hi un moment que el PNB va decidir, a diferència d'allò que propugnava l'esquerra abertzale, d'apuntalar la fràgil democràcia espanyola. El PNB no va votar ni va acatar la constitució espanyola i és més que probable que, si haguera optat per seguir el camí de la confrontació, segurament que tot hauria estat molt més difícil, però possiblement avui el País Basc no formaria part d'Espanya. Fos com fos, va ser la seua decisió i no l'han traïda mai. Van apuntalar el PSOE i van apuntalar el PP i van apuntalar de nou el PSOE. I no solament apuntalar. Avui sembla un sarcasme recordar que quan pitjor estava el PSOE, acorralat per la corrupció i enfangat en el terrorisme d'estat, el PNB va optar per governar amb ells, quan era més fàcil evitar-los. I després han estat responsables polítics del PNB els qui han hagut d'ordenar a l'Ertzaina detencions i dissolucions que vorejaven l'absurd i la bogeria. I ho han fet. És veritat que en algunes ocasions el PNB ha provat d'acostar-se a l'esquerra abertzale i trobar una eixida sobirana al seu país. Però, la major part d'aquests últims trenta anys, el PNB, l'ha passada ajudant a governar els dos partits que ara, per molt que es maten entre si a Madrid, no s'avergonyeixen d'abraçar-se a Vitòria amb la finalitat de pegar una solemne puntellada al PNB, allà on fa mal.

Segur que avui molts del PNB s'han penedit d'haver estat tan bons xicots. Sap greu dir-ho, però és tard. Tret que ens trobem a la primeria d'una nova etapa. Perquè jo estic convençut, i als fets em remet, que el nacionalisme espanyol ha decidit pitjar l'accelerador d'una nova transició i que la peça central d'aquest procés és laminar els partits nacionalistes de les altres nacions, com ja han fet a Euskadi. Laminar-los, ep, fins a l'extrem d'aprovar una llei electoral que algun dia els convertirà, ens convertirà, en insignificants. CiU i PNB comencen a saber, sembla, com les gasten aquesta gent i quin preu atorguen a la seua provada lleialtat institucional. El BNG, Esquerra i els altres encara oscil·len entre el somni de la impossible Espanya plural i la indignació. Però la veritat és que el carrer se'ls torna cada vegada més estret. I si ara cap partit català, ni CiU, ni Esquerra ni ICV no corre a pactar amb Zapatero, potser som davant el primer indici que el canvi no necessàriament serà a pitjor.

Nosaltres i els bascos encara som a temps d'adonar-nos, com diu la popular 'albà' valenciana, que per guarir el mal d'Almansa no ens vindrà res de Madrid. I si això passa de veritat, la voracitat que delecta avui el Patxi i el Zapatero i el Rajoy potser els escanyussarà i tots.

Mail Obert