La doble personalitat

Sembla que s'haja posat de moda això de dir que com a ciutadà penses una cosa i com a conseller, o consellera, o com a diputat o com a què siga, una altra. Sense gaires dificultats aparents. Però nosaltres com hem d'assumir aquesta doble personalitat? Els ciutadans, vull dir. Qui ens creurem?
El túnel de Bracons es farà, ho sabem des del darrer consell executiu. Més encara: molts creiem que, al final, serà igual, ben igual, que el que volia fer CiU, amb algun retoc imprescindible per a poder defensar que no, però d'efectes mil·limètricament semblants. Ha estat una decisió que ningú no pot dir que siga inesperada. Des que es va formar el govern, era evident que s'acabarien fent, sobretot perquè el PSC el volia fer. Una persona que coneix bé Joaquim Nadal em va dir al Tinell que, si quan era alcalde de Girona va acabar fent la variant de Sant Daniel, que li malmetia el paisatge que veu des de sa casa, res no li impediria d'actuar amb la mateixa contundència ara. O amb més contundència encara. Ni tan sols li ho ha impedit que els socis de govern se li hagen girat contra. Solidàriament contra, val a dir-ho. Perquè, com a consellers, s'hi han declarat solidaris, encara que n'hagen discrepat obertament, i de quina manera, com a polítics.
Esquerra i Iniciativa s'han estirat els cabells i no els ha tocat més remei que expressar en públic la discrepància. En una mena de doble personalitat, per cert. És així que hem pogut sentir consellers que deien que, com a tals, eren solidaris del govern, però que, com a polítics, anaven contra el govern. Complicat. Molt complicat d'entendre. Hi aniran, a les manifestacions? Qui? El polític? Es manifestaran contra la pròpia conselleria? Em fa l'efecte que amb aquesta moda hi ha molts ciutadans que no acaben de saber a què atenir-se. Perquè, qui es creuran, el conseller o el polític?

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet