Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<106/169>

Vicent Partal

13.10.2009

País tacat

Avui és un dia clau per al president Camps. A les sis de la vesprada començarà una reunió a València que s'ha de tancar amb el cessament de Ricardo Costa. Costa és el número dos del president de la Generalitat al partit i al parlament; per tant, serà molt difícil que per al president siga avui un dia normal. Mes aviat tot indica que serà un dia que recordarà anys, possiblement com el dia en què el futur brillant que volia es va començar a esfumar, fosa com el sucre la barrera que el protegia...

Camps ha defensat a capa i espasa el seu entorn. Potser ho ha fet, en part, per lleialtat. Però no tinc el menor dubte que ho ha fet, principalment, perquè estava convençut que si obria la porta de les dimissions i dels cessaments ja no podria tancar-la i potser fins i tot hauria de dimitir ell, algun dia. La dimissió, el cessament o com en vulguem dir, de Costa implica reconèixer directament que les coses no són clares, que dins el PP hi ha negocis bruts i que es fan a les altures, que potser fins i tot hi ha un finançament irregular i que tal vegada, tal vegada, tot això que s'ha anat dient és veritat (per exemple que El Bigotes va entrar a sac al partit valencià precisament de la mà de l'actual president de la Generalitat).

Després de mesos i mesos negant amb vehemència tota acusació, discutint de manera aspra tota informació, amagant-se dels periodistes i evitant les preguntes, ara resulta que el paradís ideal i immaculat que el president ens volia vendre, als valencians, apareix tacat. Tan tacat que ha de sacrificar el seu número dos, ni més ni menys, el dandi de Castelló, el xiquet de la bandereta espanyola sempre enganxada al canell, el gran organitzador de festes i mítings. La cosa es torna interessant...

Mail Obert